Durant el període comprès entre l'1 d'abril i el 30 de juny d'enguany les normes impositives del castellà o excloents del català s'han gairebé doblat respecte dels tres mesos anteriors. Si el primer trimestre de 2017 es van aprovar 16 normes que relegaven el català als territoris de l'Estat espanyol on és la llengua autòctona, el segon trimestre s'ha arribat a la xifra de 29 normes lingüísticament discriminatòries. En concret, durant els darrers tres mesos les institucions de l'Estat espanyol han aprovat 17 normatives discriminatòries, mentre que els organismes europeus n'han aprovat 12. Aquestes conclusions es desprenen de l'anàlisi diària del BOE que ha fet la Plataforma per la Llengua durant les darreres setmanes.
Totes 17 regulacions lingüístiques d'origen estatal són imposicions explícites del castellà, tant on és llengua pròpia com allà on no ho és, i no preveuen cap mena de protecció per al català. En canvi, de les 12 normes europees 4 són imposicions indirectes del castellà -preveuen obligacions relacionades amb les llengües oficials dels estats membres, estatus del qual no gaudeix el català- i 8 són exclusions implícites del català - regulen la utilització institucional o el dret d'ús de les llengües oficials de la Unió Europea, estatus que tampoc no té el català perquè l'Estat espanyol ho veta.
Les noves normes legals pertanyen a àmbits molt diferents, com els ajuts, l'educació, l'etiquetatge, els requisits i la documentació, però és en aquest darrer que es concentren més imposicions. Així, 10 noves normes (7 d'estatals i 3 de comunitàries) obliguen que tota mena de documents estiguin redactats en castellà i 4 (totes europees) preveuen que puguin estar en una llengua oficial de la Unió Europea, però no pas en català. 3 normatives més regulen principalment l'etiquetatge però contenen obligacions lingüístiques que exclouen la possibilitat que s'usi el català en la documentació.
A continuació presentem algunes de les normatives discriminatòries més destacades d'aquest trimestre:
1) El «Real Decreto» 316/2017, de 31 de març, publicat l'1 d'abril, estableix que en la sol·licitud d'una patent (també si és internacional), la descripció que és obligatori d'adjuntar-hi i les indicacions necessàries per obtenir-ne data de presentació hauran d'estar redactades en castellà. Si ho estan en un altre idioma, hi haurà un període de temps per presentar-ne una traducció al castellà. Es preveu, en tots i cadascun dels casos, que la documentació s'ha de presentar tant sí com no en castellà, directament o amb traducció posterior.
2) Una «Resolución» de 21 de març, publicada l'11 d'abril, preveu que les proves de batxillerat per als centres espanyols a l'estranger inclouran les assignatures de llengua castellana i literatura i una llengua estrangera, però no fa cap previsió similar per al català. Així, no es preveu que els fills dels ciutadans catalanoparlants que viuen a l'estranger tinguin accés a l'aprenentatge de la seva llengua mentre que sí que es protegeix aquest dret per als castellanoparlants. Aquesta política respon a una meditada voluntat castellana de l'Estat espanyol i les seves classes dirigents, que aspiren a una ciutadania homogènia identificada clarament amb la llengua i la cultura castellanes.
3) La «Orden» APM/532/2017, de 31 de maig, que estableix les bases reguladores per a la concessió de beques relacionades amb l'anàlisi agroalimentària i mediambiental, estableix com a requisit per aspirar a aquestes ajudes que el candidat domini «l'idioma espanyol», amb independència del territori on hagi de realitzar les pràctiques i de la llengua que hi sigui pròpia o d'ús general.
4) La directiva europea 2017/1132, que regula alguns aspectes del dret societari, preveu que les informacions sobre dret intern dels estats d'interès per a tercers en relació amb l'ordenació legal de les societats i el seu registre seran publicades i actualitzades per la Comissió en totes les llengües oficials de la Unió, que hi facilitarà un servei de cerca per Internet, i també disposa que l'estat membre en què es creï una sucursal podrà exigir que la publicitat de certs documents es realitzi en una llengua oficial de la UE. Aquestes dues provisions exclouen directament el català, ja que es preveuen uns privilegis per a altres llengües que se li neguen pel fet que no és oficial a la Unió.
Les 17 normatives d'origen estatal que imposen el castellà a costa del català aquest trimestre i les 10 de l'anterior s'han de sumar a les 243 que ha aprovat el govern espanyol des que la Plataforma per la Llengua va començar a recopilar-les l'any 2014. Es tracta d'un conjunt molt variat de lleis, resolucions, ordres ministerials i reials decrets que reserven per al castellà una posició de supremacia sobre la resta de llengües autòctones de l'Estat i li adscriuen una sèrie de drets arreu del territori que no s'han previst mai per als parlants d'altres llengües ni tan sols al seu territori propi.
