Han respost tres dels candidats: el socialista Benoît Hamon; Emmanuel Macron, del moviment En Marche!, i l'anticapitalista Philippe Poutou. Els dos primers han afirmat que cal aplicar les recomanacions de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (CELROM). A més, Macron vol incrementar la presència de les identitats regionals en el dia a dia, així com possibilitar que les llengües i cultures minoritzades es puguin aprendre als centres escolars públics. Per la seva banda, Poutou ha mostrat la seva disposició a protegir els drets lingüístics i culturals en els diferents territoris del país i d'ultramar.

La ratificació de la CELROM comportaria el reconeixement de tota una sèrie de drets per a les llengües minoritzades de la República Francesa, entre les quals es troba el català. En aquest sentit, la carta reconeixeria als habitants de la Catalunya Nord el dret a aprendre català a l'escola o a demanar traduccions al català de documents judicials, garantiria emissions audiovisuals regulars en català, promouria la producció d'obres culturals en català i no impediria l'ús del català a la feina, entre d'altres disposicions.

Amb tot, cal precisar que per a poder ratificar la CELROM no n'hi hauria prou amb la iniciativa del President de la República Francesa, en cas que algun d'aquests candidats resultés elegit. El Consell Constitucional francès va determinar l'any 1999 que la ratificació d'aquesta carta comportaria una contravenció dels articles 1 i 2 de la Constitució, els quals estableixen que la República és indivisible i que la seva llengua és el francès. Segons el Consell Constitucional, aquests principis prohibeixen el reconeixement de drets propis a certes comunitats diferents de la nació en el seu conjunt. Com a conseqüència, seria necessari iniciar una reforma de la Constitució per modificar aquests articles, una modificació que necessitaria comptar amb una majoria reforçada de les dues cambres legislatives franceses (Assemblea Nacional i Senat), així com una posterior aprovació popular mitjançant un referèndum

La Plataforma per la Llengua forma part de l'European Language Equality Network des del 2014 i des del passat mes de novembre de 2016 en té una de les vicepresidències, que ocupa la Rosa de les Neus Marco Palau, membre de l'Executiva de l'ONG del català.