El cas de "Harry Potter" és especialment significatiu. Malgrat les constants mostres de suport al doblatge de "Harry Potter" en català que la Warner ha rebut -des de la primera estrena d'aquesta mundialment famosa saga-, només 13 del centenar i escaig de còpies que s'estrenen són en català. Per posar una dada significativa, de les 17 sales on s'exhibeix la pel·lícula a Barcelona, només dues la fan en català. Les úniques poblacions que veuran la còpia en català són Barcelona, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Olot, Palma de Mallorca, Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vic. Així doncs, els espectadors de poblacions com València, Castelló, Alacant, Figueres, Balaguer, La Seu d'Urgell, Tortosa, Badalona, etc. han quedat totalment discriminats i no podran veure la popular pel·lícula en català.
Denunciem també la manca de visió empresarial, els prejudicis i la discriminació que bona part dels exhibidors demostren al no demanar còpies doblades o subtitulades al català, com també la discriminació als espectadors que fan algunes sales exhibidores que, quan projecten pel·lícules en català, ho fan amb menys sessions repecte la versió en castellà o amb horaris desavinents pel públic al qual va dirigida la pel·lícula. Aquests fets desvirtuen i falsegen les posteriors estadístiques i quotes de pantalla.
Més incomprensible resulta aquesta actitud discriminatòria per part de la Warner i de les sales exhibidores, quan ens atenem a la demanda real: l'èxit de "Harry Potter" entre els catalans arriba al punt que s'ha fet un tiratge del llibre de "Harry Potter i l'Orde del Fènix" de 130.000 exemplars, alhora que el total d'exemplars d'aquesta saga editats en català puja a 735.000.
Per tot plegat, cal que l'administració catalana, amb la col·laboració dels empresaris del sector, busquin mesures perquè el català tingui una presència normalitzada a les sales de cinema i es garanteixi el doblatge i subtitulat en català de pel·lícules, tant en nombre de títols com de còpies. És per això que demanem de nou una implicació de la societat civil, de les institucions, i especialment d'aquelles instàncies amb capacitat legislativa per tal de resoldre la problemàtica de manera definitiva.
