Com es pot comprovar al web de l'organisme estatal tributari, independentment que el web d'Hisenda es configuri en català, els models 303 d'autoliquidació trimestral i 390 de resum anual de l'IVA no poden emplenar-se en la nostra llengua.

No permetre l'ús del català en un procediment administratiu com és la declaració de l'IVA infringeix la llei 39/2015, que consagra en l'article 13 el dret d'utilitzar el català allà on és oficial en les relacions amb l'Administració de l'Estat. A més, el Decret reial 1465/1999 i l'article 10 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableixen que s'hauria d'incloure una versió en català dels formularis que els ciutadans tenen a disposició per emplenar.

Sembla ser, però, que el zel de l'agència espanyola per vetllar pels drets dels parlants de català no és el mateix que el que exhibeix a l'hora de recaptar-ne els impostos. En la seva resposta al ciutadà català, l'Agència Tributària s'excusa amb l'argument que ja fa «un esforç important» per traduir tots els formularis, «d'acord amb els recursos humans, tecnològics i econòmics disponibles», i lamenta que no pot oferir «una data concreta per a la represa de les tasques de traducció dels models referits».

Cal destacar que els models 303 i 390 són probablement, després de la declaració de la renda, els models més utilitzats pels contribuents catalans. Cada professional autònom o empresa que realitzi una activitat subjecta a IVA (que són la gran majoria de les activitats) ha de presentar una declaració sobre les quantitats totals d'IVA meritat i repercutit per abonar a Hisenda els diners que han cobrat en les factures emeses amb les deduccions de les despeses. Això significa que els contribuents no poden realitzar en la seva llengua una de les operacions més comunes.

La Plataforma per la Llengua vol denunciar aquesta nova mostra de discriminació lingüística per part de l'Administració general de l'Estat. Aquest fet demostra, novament, que l'Estat espanyol és contrari als interessos dels ciutadans que parlen llengües diferents del castellà i no mostra cap indici de voler adaptar-se a les seves necessitats. L'ONG del català entén que els parlants de català tenen dret a tenir un estat que entengui que els seus drets lingüístics no poden estar subjectes a la gràcia i bona fe del funcionariat ni a les seves «raons d'economia i oportunitat».