Els agents de la Policia Nacional van demanar comprovar la targeta de la inspecció tècnica de vehicles i el veí es va expressar en valencià. Els dos policies, de males maneres i extralimitant-se en la seues funcions, li van exigir que els parlara castellà. El veí va manifestar el dret a parlar valencià, i la resposta va ser demanar la documentació i escorcollar-lo amb les mans al vehicle, en presència d'alumnes i pares.
El portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, ha explicat que «un ciutadà sempre pot parlar valencià a un policia nacional i a qualsevol funcionari públic. Els funcionaris són servidors públics i han de respectar els drets lingüístics dels ciutadans. Els policies nacionals, en el cas de Benidorm, han actuat amb prejudici contra el valencià. Des de la Plataforma per la Llengua demanem a tots els cossos de seguretat de l'Estat, en tant que funcionaris, respecte per les llengües de l'Estat espanyol».
Carceller ha recordat que hi ha «diverses normatives que avalen que es parle en valencià a un policia que pertany a un cos estatal, incloses normatives estatals i els règims disciplinaris dels cossos de policia». Cal destacar que la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions publiques enumera els drets dels ciutadans en les relacions amb l'Administració i hi inclou el dret d'«utilitzar les llengües oficials al territori de la seva Comunitat Autònoma». A més, el règim disciplinari del Cos Nacional de Policia indica en l'article 7 que «Tota actuació que supose discriminació per raó d'origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social» és una falta molt greu.
La Plataforma per la Llengua ja s'ha posat en contacte amb el veí d'Alfàs del Pi i amb el portaveu de Compromís a Benidorm per oferir el suport de l'entitat. L'ONG del català recull des del 2007 els casos de discriminació lingüística a les administracions espanyoles. El recull serveix per denunciar els continus incompliments tant de la normativa lingüística vigent a l'Estat com de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada i ratificada per Espanya i, per tant, d'obligat compliment. En aquest sentit, Carceller ha recordat que «el Consell de Ministres del Consell d'Europa, en les seues darreres recomanacions, ja advertí Espanya que cal prendre mesures per assegurar que l'Administració central de l'Estat dispose de personal que puga atendre els ciutadans en la llengua pròpia del seu territori. El cas de Benidorm és un nou exemple més de l'escassa voluntat de revertir aquesta situació de discriminació institucionalitzada».
