La nova legislatura que s'enceta en més de 1.600 municipis dels Països Catalans comptarà, en el cas de Catalunya, amb la participació de 247 regidors i regidores electes més que el 2003. Aquest increment es deu a l'augment de la població resident al nostre país, fet que al seu torn cal atribuir a la major presència de persones d'origen estranger. El pes demogràfic que representen les persones immigrades en el conjunt dels territoris de parla catalana se situa, en percentatges, per damunt del 12,5%.
Per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua demana a les corporacions municipals que no han emprès encara cap mena d'acollida:
Que impulsin, en aquesta nova legislatura que s'inicia tot just ara, polítiques de ciutadania que facilitin l'acomodació social de les persones nouvingudes i, per tant, que apostin per la cohesió social en aquest entorn de diversitat creixent.
Que aquestes polítiques incloguin també l'acollida lingüística, que ha de servir perquè totes les persones que s'estableixen al nostre país puguin aprendre el català.
Que les corporacions municipals que es constitueixen reconeguin els drets lingüístics de les persones immigrades i facin fàcil l'accés i l'aprenentatge del català. Capacitar lingüísticament en català les persones nouvingudes és habilitar-les perquè participin de forma equitativa en el projecte comú que hem de construir.
Es tracta de promoure accions que guiïn el procés d'inclusió de la immigració, amb la finalitat d'avançar cap a la igualtat de drets i deures de tots els catalans i catalanes, amb independència de la nacionalitat d'origen, i amb l'objectiu també de canviar la percepció actual que la població autòctona té de la immigració, la qual, en termes generals, és força negativa, en bona part com a resultat de molts anys d'arribada de població estrangera sense que s'hagi gestionat ni la seva arribada ni els seus efectes. La presència de regidors i regidores vinculats a partits polítics amb un discurs contrari a la immigració ha de servir per estimular aquestes polítiques d'acollida, d'igualtat i d'acomodació.
L'acolliment és la fase inicial d'un procés llarg i complex d'integració gràcies al qual es posen les bases per a una posterior incorporació social de les persones nouvingudes. Els municipis han de tenir present que l'acolliment lingüístic és indestriable del conjunt del procés d'integració, que també ha d'incloure accions socials, laborals, educatives o assistencials, i resulta, per tant, imprescindible com a factor d'inclusió i cohesió socials. En realitat, tota política d'igualtat i d'acomodació de la població nouvinguda ha de ser també una política lingüística.