La Plataforma per la Llengua vol recordar, amb aquest sonet de Joan Brossa, la valentia i fermesa que Carbonell va demostrar a l'hora de defensar els seus drets i la seva llengua. Un exemple a seguir per a tots en un context on, malgrat el pas dels anys, encara es continuen repetint situacions vexatòries per parlar en català.

SONET A JORDI CARBONELL,
TORTURAT RECENTMENT PER EXIGIR
EL DRET A PARLAR CATALÀ
 
Els botxins serven tota la baixesa
i encara són fidels al primer dia
de la degolla; així la policia
amaga el sol, i la naturalesa
 
dimiteix càrrecs per companyonia;
la molsa es va estenent vers la tristesa
i, del pregon de la muntanya ofesa,
ben blanca la venjança va fent via.
 
Jordi i capalt, tot sol davant la fera,
des del seu cau li escups a la guerrera;
el sol, que es fa pomera, no s'allunya
 
i a l'alba entra al senyal de Catalunya.
La teva estrella nostra presonera
estén al bat de l'aire la bandera.
 
Joan Brossa. Novembre de 1973