Les queixes que els ciutadans han fet arribar sobre l'ús del català a les administracions públiques s'han doblat, segons l'Informe de queixes lingüístiques rebudes el 2015 a la Plataforma per la Llengua. En concret, l'any 2015 es van comptar 120 greuges lingüístics relacionats amb el sector públic, una xifra molt superior als 55 de l'any 2014. En total, l'informe recull estadísticament les 426 queixes que diverses persones van adreçar, per voluntat pròpia, a l'ONG del català quan es van trobar en un cas de mala praxi o de deficiències en l'ús de la llengua catalana, bé fos en l'àmbit públic o en el privat. En la majoria dels casos, la reclamació s'origina per l'absència d'ús de la llengua catalana en algun àmbit. Aquestes males pràctiques suposen, en molts casos, una vulneració dels drets lingüístics ja que, un cop analitzades jurídicament per la Plataforma per la Llengua, en el 37,1% de les reclamacions rebudes s'hi han trobat motius d'incompliment legal. Aquest percentatge augmenta clarament en el cas de les queixes vers les administracions, fins a un 49,2%.

El primer motiu de queixa són les mancances en l'atenció escrita o oral (33,6%), mentre que el segon es relaciona amb circumstàncies on va existir una hostilitat o una discriminació explícita vers l'ús de la llengua catalana (14,6%). En aquest grup s'han aplegat queixes de diversos tipus on hi ha hagut una hostilitat intencionada especialment greu. També cal destacar les queixes a webs i serveis en línia (13,8%), a la publicitat (13,1%), a la llengua del producte (8,2%), a la retolació comercial i senyalització (7,0%) i a l'etiquetatge i instruccions de productes o serveis (5,4%).

El 2015 ha estat l'any amb més queixes lingüístiques sobre les administracions públiques des que la Plataforma per la Llengua presenta aquests informes, en una tendència a l'alça que fa que hagin crescut més del doble (fins a un 118%) respecte a l'informe del 2014 i s'hagin situat en la primera posició.

En l'àmbit privat es constata que, de les 306 queixes que s'han rebut, el sector dels serveis es manté com el que més en suma, 55 en total.

A manera de conclusió, la Plataforma per la Llengua constata que:

• Després de sis anys d'aprovació de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya i acabats tots els terminis de compliment, l'Administració catalana permet encara la distribució de productes il·legals, sense l'etiquetatge en català. Aquest fet està afavorint un eixamplament de la desigualtat legal entre el castellà i el català i un tracte discriminatori únic en l'àmbit europeu.
• Les administracions incompleixen també la normativa que les afecta directament, tant la de l'Estat, on convindria millorar la capacitació dels treballadors públics, tal com va recomanar el Consell d'Europa en el darrer report sobre la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, com la de la Generalitat de Catalunya, especialment en la sanitat catalana.
• Les empreses també tenen responsabilitat en el compliment de la normativa i en el respecte a les persones consumidores. Aquestes persones, així com les entitats, tenen capacitat per canviar la situació mitjançant llurs actuacions.

La Plataforma per la Llengua ofereix un servei d'atenció de queixes i assessorament a consumidors sobre aspectes i usos lingüístics de les empreses i institucions que operen en el domini lingüístic del català. L'entitat du a terme de forma permanent la gestió de les reclamacions i, si és pertinent, posteriorment les deriva a les administracions que tenen potestat per resoldre-les. Aquest informe-resum anual sobre queixes lingüístiques forma part del conjunt d'estudis i informes que du a terme l'ONG del català.