La Plataforma per la Llengua vam exposar que el redactat actual és vague i el projecte de llei no mostra garanties suficients per aconseguir la paritat lingüística al cinema en el termini dels 10 anys que estableix. Cal recordar que avui dia el català presenta una situació insòlitament precària: l'oferta és del 4%, i per tant, l'elecció de l'idioma en el cinema és gairebé inexistent o fins i tot nul·la en algunes poblacions catalanes. Per tant, és necessària i urgent una llei de cinema que reguli l'oferta i garanteixi el dret dels espectadors al cinema en català. 

Des de la Plataforma per la Llengua demanem que la modificació de la Llei que proposa el Govern, en la qual es prioritzen els acords industrials, concreti un percentatge mínim d'ús del català en el cinema al qual s'ha d'arribar, enlloc de fer referència als altres "nivells de consum cultural i dels mitjans de comunicació". Tampoc el projecte de llei aclareix què passa si s'arriben a acords, però llavors aquests s'incompleixen.

També vam comentar l'anomalia del català al cinema en relació a les comunitats lingüístiques comparables a la catalana en nombre de parlants. En els països democràtics, no hi ha cap llengua amb tants parlants com el català, o menys fins i tot, que no sigui la llengua majoritària de les pel·lícules al cinema. A més, un estudi de la Plataforma per la Llengua mostra com en 12 comunitats lingüístiques comparables existeixen legislacions i mesures polítiques que asseguren l'ús normal de les llengües pròpies i oficials.

A més d'aquesta excepcionalitat, des de l'entitat vam remarcar la necessitat de posar fi a les inèrcies que provenen de la legislació franquista (decret de l'any 1941) i situar el català en el lloc que li pertocaria en aquest àmbit tenint en compte el nombre de parlants i la vitalitat de la llengua.