I fan servir el gènere P: per referir-se a persones del sexe femení; per referir-se a animals del sexe femení; per referir-se a les plantes i arbres, al sol, a la lluna.

Es diuen gènere B o P perquè afegeixen aquesta lletra al final de la paraula a la qual li posen el gènere.

Tota la resta de coses són de gènere neutre.

Per tant, en aquesta llengua hauríem de dir "Pedraforca-b", "Mediterrani-b" o bé, "Andreu-b", o "tots-b" (referint-nos tant a un grup heterogeni de persones, com a un grup només d'homes). En el gènere P, tindríem una "alzina-p", "pi-p", "Maria-p", "lluna-p", "sol-p" i anar fent. 

L'ushekòlat sembla una llengua prou entenedora en aquest aspecte, oi? I fins i tot senzilla, no es presta a cap confusió. Tot ben classificat. És clar que ara m'haureu de perdonar, perquè si us hi fixeu bé, si desgranem el nom d'aquesta llengua, "ushekòlat", per separat i una mica transformat veureu que hi diu "us he colat". Sí, sí, és un exemple que us he colat i que m'he inventat per mirar d'explicar-vos una qüestió sobre el gènere. L'ushèkolat no existeix, però de fet, sí que hi ha llengües que funcionen de forma semblant quant a gènere, com per exemple, la catalana. (Autor: David Valls) [seguir llegint]