La tècnica tapiana sempre ha estat innovadora i experimental, i sovint trencadora, la qual cosa comportà més d'una polèmica en alguna de les seves obres. El primer Tàpies parteix d'un figurativisme surrealista, influenciat per Miró i Klee, però segueix amb un realisme minuciós, retrats academicistes i abstraccions oníriques. És per tot plegat que se situa a Tàpies com un dels principals informalistes. A més de pintor, l'artista també destacà com a il·lustrador de textos literaris i llibres de bibliòfil i escultor.
Una de les constants del fundador de Dau al Set és l'esperit reivindicatiu. El seu antifranquisme manifest el féu un artista compromès, i entre la seva producció hi destaquen cartells de tipus cívic. Col·laborador de Destino, Serra d'Or, La Vanguardia i l'Avui, Tàpies publicà diversos llibres en què defensà el seu model artístic, allunyat alhora de l'art tradicional i de l'extrema avantguarda conceptualista. El 1977 publicà la seva Memòria personal, i el 1990 s'inaugurà la Fundació Antoni Tàpies, situada a Barcelona.
Cap a mitjan del 2005 l'escriptor Albert Manent -membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua i que havia estat company de curs d'Antoni Tàpies a la Facultat de Dret- i el fotògraf Martí Gasull i Avellán -fotògraf de les obres de l'artista a partir de 1994, fotografies que després eren recopilades en els catàlegs- visitaren a casa seva l'artista amb el prec que elaborés una obra original a benefici de la Plataforma per la Llengua. L'artista, acompanyat de la seva muller Teresa Barba, acceptà de gust la petició, i uns mesos després ja havia compost l'obra. Es tracta d'una litografia numerada i signada per l'autor, plena de força, en què la llengua catalana és atacada per un objecte misteriós. Les litografies i els cartells es poden adquirir a la mateixa entitat.
Catalunya i les terres de parla catalana perden un artista català i universal, un home compromès i amb molt de prestigi i influència dins del seu ram. Gràcies, Antoni Tàpies, pel vostre amor a l'art, a Catalunya i a la llengua catalana.
