Res, que ens assemblem molts a tots els nostres veïns i aquest tipus de coses ens fan gràcia. Tot i que, més que gràcia en casos com el català, a l'ordre jurídic vigent sembla que no li'n faci tanta, això que és normal arreu, el que ens produeix és un sentiment de reconfort, d'alleujament, en constatar que per sobre de les apetències de la superestructura, cada dia més gent s'hi incorpora i el parla.

Quan a més a més, algun d'aquests incorporats és una figura pública notòria, la campanada és sonada. I aquest és el cas d'Andrés Iniesta, que fa poc va fer -al programa de ràdio de màxima audiència de la franja nocturna (poca broma)- la seva primera entrevista pública en català. (Autor: Marc Biosca) [segueix llegint]