Després d'una primera introducció en què es va parlar sobre el que representen per al nostre país la llengua i l'escola dins d'aquest context general, vam enumerar els punts més importants en què incideix la sentència i les conseqüències que se'n poden derivar, la majoria de les quals són negatives per a la permanència del català com a llengua vehicular en els centres educatius catalans. La sentència buida de sentit el concepte de llengua pròpia i equipara a tots els efectes i en tots els àmbits la presència del català i del castellà, amb la qual cosa, essent com és el català la llengua més feble pel que fa a l'ús i a la presència a la societat, la pot condemnar a desaparèixer en aquells centres on l'alumnat sigui preferentment castellanoparlant d'origen.

A preguntes dels assistents, les representants de la Plataforma van exposar també quines actuacions du a terme l'entitat per lluitar contra aquesta situació, que consisteixen a reforçar les accions informatives adreçades principalment a pares i mares i a personal docent i d'administració sobre les conseqüències de l'aplicació de la sentència, i a difondre la idea que el català ha de ser a Catalunya la llengua comuna, la que ha d'unir les persones que viuen al país independentment de la llengua d'origen. Cal tenir en compte que avui, a Catalunya, ja hi ha parlants de més de 250 llengües.

Un cop acabada la ponència, la Plataforma per la Llengua va fer una intervenció a Ràdio Arrels, emissora catalana del nord.