Segons Molinero, el seu procés d'adaptació no va ser gens traumàtic. Assegura que el català "s'ha d'aprendre parlant-lo" i critica aquells que després de viure molts anys als territoris de parla catalana no diuen ni un mot en català: "Viuen d'esquena a una realitat que existeix." De tota manera, aquest empresari radiofònic assegura que bona part d'aquesta situació és responsabilitat dels mateixos catalans d'origen: "Vosaltres sou poc cabrons, perquè canvieu de llengua i no faciliteu que nosaltres hi puguem accedir." Alguns, segons Molinero, ho fan per un excés d'educació, mentre que d'altres ho fan com una forma d'exclusió. Però ell té molt clar que el català és una eina important d'unió i cohesió social: "Catalunya té una llengua que ens uneix a tots", assegura, per reblar: "Teniu una eina a les vostres mans que no sabeu fins a quin punt li pot fer bé a la gent. És molt bona, i enriqueix". Molinero opina que el català s'ha polititzat massa els darrers anys, però té clar "que al carrer no hi ha cap conflicte" lingüístic. Per Molinero, els partits o grups com Ciutadans que abonen la teoria que el català s'està imposant a Catalunya en detriment del castellà van a la contra. Assegura que "el castellà no quedarà mai relegat a Catalunya" i, referint-se a aquesta formació política, afirma: "No tothom camina per la dreta, i els carrers tenen dreta i esquerra. I hi ha gent que camina per l'esquerra perquè li agrada anar per l'esquerra. I també trobes algun tio que va per l'autopista contra direcció. I a sobre esperen que t'apartis."
La Corbella també inclou la primera part d'una anàlisi comparativa de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, que la Plataforma per la Llengua ha encarregat a un grup de juristes experts en temes constitucionals. Aquest primer especial inclou una comparativa històrica sobre el camí que ha seguit el reconeixement de la llengua catalana en els diversos textos estatutaris des de 1928 (el Projecte de Constitució provisional de la República Catalana de 1928, dita Constitució de l'Havana; el Projecte de l'Estatut de Catalunya de 1931, dit de Núria, i aprovat en referèndum, i l'Estatut de Catalunya de 1932, amb les modificacions per part del Govern espanyol de l'Estatut de Núria i vigent durant part de la Segona República; l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, dit de Sau, de 1979; i, finalment, el conjunt format per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2005, aprovat pel Parlament de Catalunya, l'Estatut de 2006, modificat per les Corts espanyoles i aprovat en referèndum i, l'Estatut de 2006, aprovat en referèndum i modificat posteriorment per la sentència del TC. La conclusió és que tots aquests textos, tot i les diferències molt importants de cada moment històric, mostraven una voluntat per garantir un marc jurídic propi i sòlid per a la llengua catalana i tots ells van ser també retallats per part de l'Estat espanyol amb l'objectiu de desnaturalitzar la seva essència original.
