No hi ha cap altra situació a Europa en la qual no es permeti en aquest estament, el màxim de l'Estat i de representació democràtica dels ciutadans espanyols, l'ús d'una llengua amb tants parlants a l'Estat com el català, o que té un percentatge tant elevat de parlants en relació amb el total del país. L'Estat espanyol manté, doncs, una diferència de drets entre els ciutadans en funció de la comunitat lingüística a la qual pertanyen.

La Plataforma per la llengua ha denunciat de manera reiterada aquesta excepcionalitat democràtica. Ho torna a fer ara, arran del rebuig per part del Congres, ahir, dimarts 22 de març del 2011, de la Proposició de reforma del Reglament del Congrés dels Diputats de 10 de febrer de 1982, presentada per CIU, EAJ-PNV, ERC, Izquierda Unida- IC Verds i el grup mixt.

Així mateix, l'entitat exigeix d'una vegada per totes l'equiparació de drets dels catalans amb la resta de comunitats europees que tenen llengües amb un nombre semblant de parlants. Cal recordar que aquest tractament excepcional va més enllà de la cambra parlamentària espanyola: el català és encara l'única llengua europea, d'entre les que tenen un nombre similar de parlants, que no és llengua oficial d'estat. La Plataforma per la Llengua considera que, així com Sud-àfrica va abolir l'apartheid racial i el lingüístic mitjançant una reforma constitucional amb onze llengües igualment oficials, és imprescindible, per atènyer plenament la democràcia, que Espanya aboleixi plenament l'apartheid lingüístic pel que fa al català amb una reforma constitucional.