Preàmbul: els territoris de parla catalana del segle XXI són i seran, sens dubte, multilingües. D'una banda, els Països Catalans dels últims anys han vist considerablement augmentats el número de comunitats que parlen llengües diverses al català, i, de l'altra, la globalització obliga -més que recomana- la poliglotització de les comunitats que tenen llengües mitjanes o petites. El català és una llengua demogràficament considerada mitjana, encara que pateix el llast de ser minoritzada oficialment. La clau d'aquesta complexa situació es troba en acceptar la llengua catalana com a llengua comuna de Catalunya. Per tant, la Plataforma per la Llengua interpreta aquesta Llei de Política Lingüística i totes les disposicions que se'n derivin com una posada en escena d'aquest lema: "El català, llengua comuna". És perfectament comprensible que hi hagi llocs del país on trobem, a més del català, retolació amb altres llengües: català-paquistanès, català-anglès, català-castellà, català-castellà-alemany, català-xinès, etc. Però el caràcter que tindrà la llengua catalana serà sempre la de llengua d'interrelació. La Plataforma per la Llengua constata: - Que demà 29 de gener expira el termini per a l'adaptació de les empreses a les disposicions del capítol sòcio-econòmic de la Llei de Política Lingüística. - Que segons aquestes disposicions s'han de complir plenament, entre d'altres, les següents condicions: 1- Les empreses i entitats públiques i privades que ofereixen serveis públics com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d'altres han d'emprar el català en la retolació, comunicacions radiofòniques, factures i altres tipus de documents. 2- La senyalització fixa i els documents d'ofertes de servei d'empreses i establiments (supermercats, botigues, etc.) han de ser com a mínim en català. 3- L'etiquetatge en català dels productes de denominació d'origen, comarcal o de qualitat i dels productes artesanals ha de ser com a mínim en català. - La Plataforma per la Llengua constata també que el català actua cada cop més com a llengua afavoridora del consum, i que aquelles empreses que han apostat pel català han obtingut, en la seva majoria, avantatges a nivell de rendiment econòmic. La Plataforma per la Llengua denuncia: - Un incompliment pel que fa a les condicions anteriors, la qual cosa constitueix un greuge als consumidors catalans i un menyspreu a l'autoritat del Parlament de Catalunya. - Que les companyies aèries i navilieres incompleixen la llei en la seva major part. Denunciem els casos evidents d'Ibèria, Air Europa, Air France i Transmediterrània. Pel que fa a les empreses ferroviàries com RENFE, s'han detectat incompliments sobretot en l'apartat de megafonia. - Denuncia que, en general, les grans empreses de telecomunicació no acaben de complir punts de la llei. - L'incompliment per part de grans empreses i grans superfícies pel que fa als apartats de la retolació fixa. Pans and Company i els supermercats Lidl en constitueixen exemples. - L'incompliment pel que fa als productes de denominació d'origen, i en especial en el sector dels vins (i en grau menor dels caves) catalans (veure estudi de Plataforma per la Llengua de la primavera 2002 dins www.plataforma-llengua.org, apartat "Estudis"). - El no desenvolupament de l'article 34.3 de la llei 1/1998 segons el qual "El Govern de la Generalitat de Catalunya ha de regular per reglament la informació a les persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l'etiquetatge i les instruccions d'ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya, d'una manera especial els productes alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, i també tabac, per a garantir-hi la presència progressiva del català seguint els principis d'aquesta llei, de les normes de la Unió Europea i de la resta de l'ordenament jurídic". Denunciem l'omissió de la Moció 98/VI aprovada pel Parlament de Catalunya (BOPC, 18 de juny del 2002) segons la qual durant el 2001 s'havia de desenvolupar l'esmentat article 34 de la Llei de Política Lingüística i de l'article 27 de l'Estatut del Consumidor per tal d'incrementar de manera clara aquests dos punts. Per això, la Plataforma: - Demana que des de totes les institucions, partits polítics, sindicats i administracions es treballi de manera clara per a fer acomplir la Llei 1/1998 de Política Lingüística. Es tracta de garantir el respecte de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i dels seus ciutadans. - Exigeix a totes les empreses afectades el compliment de les disposicions legislatives. Per això la Plataforma per la Llengua continuarà les campanyes i converses que des de fa temps està duent a terme en tots aquests àmbits. Pel que fa al sector de vins i caves, la Plataforma per la Llengua anuncia, d'acord amb diverses converses i actuacions mantingudes, una propera millora en tot aquest sector, que darrerament ha donat nous fruits. Per això comunica que està preparant un segon estudi sobre la situació del català en els vins i caves, que farà públic d'aquí a uns mesos, i que actuarà de manera contundent amb aquells que encara incompleixin les disposicions legislatives. - Exigeix també el desenvolupament de l'article 34 de la Llei de Política Lingüística, i de l'article 27 de la Llei de l'Estatut del Consumidor, per tal que el català sigui garantit en l'etiquetatge, publicitat i prospectes dels productes distribuïts al nostre país amb l'objectiu d'assegurar l'acompliment dels drets dels ciutadans, i sempre d'acord amb les tendències actuals del mercat. - Anuncia que continuarà treballant intensament des de diferents àmbits per tal d'aconseguir una plena normalització del català en l'àmbit sòcio-econòmic. Amb l'aplicació de la Llei de Política Lingüística la Plataforma per la Llengua farà un seguiment ferm d'aquelles grans empreses i superfícies comercials que obvien, sovint fent-ne mofa, el català. Les empreses, multinacionals i grans superfícies comercials no tenen cap excusa ni tècnica ni econòmica per implantar el català a tot arreu.