Per tot això, la Plataforma per la Llengua vol manifestar que creu que el Tractat: 1. És contradictori amb els principis de la Unió Europea que asseguren que aquesta "respectarà la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística i vetllarà per la conservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu" (articles I-2 i I-3). 2. Discriminarà el ciutadà de les terres de parla catalana respecte els ciutadans d'altres llengües d'Europa comparables quant a nombre de parlants, història, pes literari i vitalitat. Així, per exemple, no hi ha cap altra llengua exclosa del tractat constitucional que es trobi en la situació del català, que és la dotzena llengua en nombre de parlants i la vuitena llengua oficial amb més ciutadans que viuen dins el seu domini lingüístic. És a dir, els catalanoparlants són tractats talment com si no es trobessin dins d'Europa. 3. Reduirà cada cop més l'àmbit d'actuació del català com a mitjà de relació entre el ciutadà i l'administració: mentre la consolidació de la Unió Europea farà augmentar les competències i la necessitat dels ciutadans per interrelacionar-se i per rebre respostes de les institucions europees, el Tractat impedirà que els ciutadans de parla catalana puguin dirigir-se o ser contestats en català davant d'òrgans com el Parlament Europeu, el Consell, la Comissió, el Tribunal de Justícia, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social o el Síndic de Greuges d'Europa. 4. Evitarà que els ciutadans de les terres de parla catalana puguin defensar les polítiques lingüístiques que els afecten directament, ja que, com que la Unió està concebuda com una unió d'estats, atribueix directament als òrgans europeus que depenen dels estats aquesta competència. Així, la defensa, promoció i reconeixement del català queda en mans dels estats espanyol, francès i italià, la política dels quals fins ara no ha estat precisament de defensa de la llengua. 5. Impedirà que el català pugui ser emprat dins dels òrgans de govern i institucions de la Unió Europea: els reglaments i textos de la Unió no es redactaran en català, ni tampoc els diputats podran expressar-se amb aquesta llengua. 6. Limitarà la normalització lingüística que les administracions catalanes puguin portar a terme arreu dels Països Catalans. El fet que el català no sigui llengua del Tractat fins i tot podria invalidar algunes polítiques actuals de normalització i promoció del català aplicades per la Generalitat. Per exemple, el Govern no podria obligar les empreses a etiquetar les dades bàsiques dels seus productes en català, ja que la Directiva 97/4/CE del Tractat limita aquesta obligatorietat a les llengües oficials de la Comunitat Europea. 7. Suposarà la pèrdua d'una oportunitat única per promoure l'ús del català en els territoris on el català no és oficial o té un grau de protecció molt baix, com la Catalunya Nord, l'Alguer o la Franja de Ponent. Si el català fos llengua del Tractat, això afavoriria moltíssim la normalització del català arreu d'aquests territoris. En conseqüència, la Plataforma per la Llengua creu que cal dir NO a la Constitució Europea, per tots aquests motius i també pel fet que: 8. Votar en contra del Tractat és fer evident que hi ha un problema lingüístic per resoldre a Europa. Un vot afirmatiu és, segons el parer de la Plataforma, el justificant més clar que invalida tota futura reclamació i deslegitima fins i tot la demanda d'un govern que apareix com a contradictòria respecte a la voluntat democràtica expressada a les urnes pels ciutadans. Votar NO, en canvi, és assenyalar un espai evidenciant que hi ha una comunitat lingüística que existeix. En resum, dir SÍ al Tractat suposa dir NO al català. Dir SÍ implica dir que els catalanoparlants no existim com a comunitat cultural, en tant que no se'ns reconeix. Des de la Plataforma per la Llengua, diem que SÍ que volem ser a Europa votant NO a aquest Tractat.