Triadú obtingué el títol de professor de català a mans de Pompeu Fabra el 1938, i ben aviat fou habilitat com a mestre. Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona en plena època franquista, fou un dels fundadors de la revista Ariel, on començà a exercir de crític literari, una tasca que desenvolupà a altres revistes com Forja, Pont Blau, Vida Nova o Serra d'Or i des del diari Avui.

Director general de la Institució Cultural CIC i director de l'escola Thau, Joan Triadú participà també en el projecte inicial d'Òmnium Cultural i fou president de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Publicà més d'una vintena de llibres, en què hi conreà sobretot el gènere de l'antologia i de l'assaig, però també edità poesia, prosa, traduccions i memòries. D'aquest darrer gènere ressaltem Dies de memòria 1938-1940: diari d'un mestre adolescent (2002) i Memòries d'un segle d'or (2008).

Joan Triadú fou un patriota i un gran defensor de la llengua catalana. Prova d'això són les innombrables iniciatives en pro del català. El 2001 la Plataforma per la Llengua creà el Consell Consultiu, i Triadú ja en formà part inicialment. Li agraïm els seus consells i el seu assessorament de gran mestre.