En l'entrevista, Jordi Pujol es mostra molt preocupat per la recent sentència que retalla els fonaments de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya: "Si la immersió lingüística quedés suprimida o rebiaxada en la sentència del Tribunal Constitucional, s'hauria de considerar un casus belli", assegura amb contundència, i opina que davant la postura del TC "hi ha d'haver una resposta política, que com a mínim ha de ser una resposta de rebuig de la sentència des del Parlament". Per Pujol: "Ens hauríem de preguntar què és el que ha passat, què hem fet amb l'Estatut del 2006 que fes que perdéssim terreny amb un tema tant important com el de la llengua." En tot cas, l'ex-president de Convergència Democràtica de Catalunya és partidari de mantenir, sigui quina sigui la interpretació que es desprengui de la sentència, la política d'immersió a l'escola que, al seu parer, tants bons resultats ha donat en la integració lingüística al país: "Del que jo estic més orgullós és de la immersió lingüística. Fou i és una cosa realment important, la més difícil d'aconseguir i que es va aconseguir, i ha anat molt bé."
Pujol també ha opinat sobre un altre tema d'actualitat, la flamant Llei del cinema de Catalunya, recentment aprovada pel Govern català. Amb ell de president, els governs de CiU ja van intentar impulsar aquesta llei sense èxit a causa de l'oposició del sector: "Pot repetir-se la història, perquè les majors són molt potents, però aquesta vegada com a mínim el Govern té una cosa a favor si vol tirar endavant això. I és que l'oposició, que som nosaltres, hi està a favor d'una manera activa, plantant cara. I abans no", es lamenta. La Llei del cinema és precisament un dels èxits de l'actual Govern català que Pujol considera més positius. En general, però, Jordi Pujol, que es considera "anti-tripartit fins a les celles", considera que la política lingüística de l'actual Govern "ha estat fluixa, tot i que amb alguna excepció, com les inspeccions".
En l'entrevista, Pujol també aprofita per fer balanç dels seus mandats com a president i de la salut de la llengua, i considera que hi ha aspectes bons i dolents que fan que la valoració sigui agredolça. Per l'ex-president, però, el fenomen de la immigració ha estat un dels que ha frenat més l'evolució del català: "És indubtable que el fet que ha distorsionat o dificultat més que el català sigui llengua majoritària a Catalunya durant aquests últims anys ha estat la immigració. Ja ho va ser els anys 50, 60 i 70, però això en part s'havia resolt bastant. Ara en tenim una altra, i costa més." Tot i això, creu que "per la pressió que ha rebut el català durant aquest temps davant d'una llengua potent, s'ha defensat prou bé." Nega, això sí, que les polítiques lingüístiques adoptades pels successius governs de CiU fossin tímides o febles: "Jo volia, per una banda, assegurar una actitut de resistència del català, de protecció. I de l'altra que de mica en mica anés guanyant terreny. (...) I alhora sempre vaig tenir una altra preocupació, i és que no hi hagués una guerra lingüística. I s'ha aconseguit, hi ha bona convivència."
Mirant cap al futur, Pujol considera que l'ús del català a l'ensenyament, l'administració i els mitjans de comunicació són els tres pilars bàsics que permetran fer avançar la llengua. Juntament amb altres, "com la mentalitat de la gent, que és claudicant. Les llengües es poden matar per llei, però no es poden salvar només per llei. La llei pot ajudar, però després hi d'haver la gent, que parli en català amb tothom." Creu que el català ha d'anar guanyant terreny gràcies a una mescla equilibrada: "Persuasió però també amb una certa obligatorietat." Segons l'ex-president, perquè la nostra llengua aspiri a tenir un paper rellevant en l'actual món global cal "una actitut de resistència creativa". El millor exemple, el Barça: "La nostra presència pot arribar a tenir una certa presència al món si fa una cosa de qualitat i prestigi." En tot cas, per Pujol, la clau de volta de la integració i de l'èxit de la política lingüística passa per inculcar en els nouvinguts un "sentit d'identitat i de consciència de país i de sentit d'orgull de país". En unes altres paraules: "La llengua ha de fer il·lusió en els del país." Depèn, doncs, de nosaltres.
