Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua i l'ADEC donen suport al jove de Lloret jutjat per defensar el català

La Plataforma de la Llengua i l'Associació en Defensa de l'Etiquetatge en Català (ADEC) arran de la notícia que la Fiscalia de Menors de Madrid ha cridat a declarar el 15 de desembre el jove de Lloret de Mar Èric per demanar a diversos supermercats que etiquetessin en català, volen manifestar: 1. La Plataforma per la Llengua i l'Associació en Defensa de l'Etiquetatge en Català (ADEC) donen tot el seu suport al jove de Lloret de Mar arran de la investigació a la qual està essent sotmès. Les organitzacions, que s'han significat en la defensa de l'etiquetatge en català, creuen que en cap cas pot ser considerat delicte una actuació en defensa dels drets lingüístics i del consumidor vulnerats per aquestes empreses.

Així, d'acord amb la Llei 3/1993 de l'Estatut del Consumidor de 5 de març, concretament en l'article 26 del Capítol IV sobre Drets lingüístics dels consumidors es diu que "els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat". Pel que fa als productes catalans de denominació d'origen (com ara vins i caves) de les marques blanques de les empreses de distribució també estan obligades per la Llei 1/1998. de 7 de gener, de política lingüística, a etiquetar-los com a mínim en català. 2. Fer demandes a les empreses és una opció que aquestes donen de forma generalitzada i habitual als consumidors com a via de millora del seu serveis, i que a més suposa un acte legítim d'ús per part dels consumidors tenint present la responsabilitat que tenen les empreses a l'hora d'oferir un producte de qualitat i respectuós amb l'entorn social on es ven. Les mateixes empreses són conscients de les demandes que poden rebre en un canal obert d'aquest tipus, i tot i poder-ne rebre sovint de contundents, mai emprenen una acció d'aquest tipus. La denúncia recau més en criteris polítics o de racisme envers certs sectors dels seus consumidors que no pas en una lògica empresarial real. 3. La queixa per raó de dèficits tan greus d'atenció al client (incompliment de la legislació en matèria de consum, discriminació d'un grup de consumidors per raó de la seva llengua, incoherències amb els propis principis ètics de l'empresa de respecte al client...) constitueix una obligació moral dins d'una societat on la democràcia està reconeguda, i on és imprescindible denunciar aquelles empreses que no salvaguarden la dignitat bàsica dels seus consumidors a ésser respectats. Quan el consumidor català és l'únic grup amb més de 7 milions de parlants d'un país democràtic on ven i no etiqueta amb la seva llengua l'empresa implicada, això constitueix un tracte diferenciat i de discriminació, i per tant un cas clar de racisme per raó de llengua que sí que s'hauria de denunciar i perseguir. 4. L'ús de l'anonimat per part del client que fa la queixa és un dret que aquest té de salvaguardar la seva intimitat i dades personals. No pot ésser denunciat pel fet d'utilitzar un nom extret d'un conegut llibre de lectura juvenil. 5. No és pas certa l'amenaça d'un suposat "bombardejament" de queixes a l'empresa implicada per part d'un consumidor, però qui sí que fa "bombardejament" real són determinades empreses de productes que bé incompleixen les lleis aprovades democràticament per part dels representants legítims dels ciutadans, o bé no tenen en compte la realitat social dels seus propis clients. L'amenaça real és tractar discriminatòriament un grup lingüístic, i que aquest sigui l'únic cas comparable per part de l'empresa, respectant els altres grups on es dirigeix amb tants o menys consumidors. 6. No pot acusar-se algú de "subvertir la pau constitucional" quan són les mateixes empreses, que en el tractament discriminatori que exerceixen damunt el consumidor català no etiquetant en la seva llengua, les primeres que subverteixen la pau constitucional no complint el principi de tracte d'igualtat per a tots els ciutadans de l'Estat esmentat en la constitució espanyola. 7. També denunciem la inoperància dels cossos de seguretat i l'Audiència Nacional per l'abast de la confusió creada en no poder distingir entre terrorisme i una simple reclamació a una empresa d'un consumidor adolescent. 8. Demanem el restabliment del greuge moral i psicològic, amb l'agreujant d'ésser un menor d'edat, per part de l'Audiència Nacional, els cossos de seguretat implicats i les empreses que han cursat la denúncia. La Plataforma per la Llengua i l'ADEC animen a queixar-se massivament a les empreses de supermercats i a les empreses làctiques que no etiquetin com a mínim en català a Catalunya, per tal que canvïin la seva política de diferenciació excepcional per la del respecte al consumidor català. Barcelona, 9 de desembre de 2004

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin