La veu del voluntariat ← Altres articles

El català, llengua viva?

Marc Monràs Vinyes, membre de la Plataforma per la Llengua

Marc Monràs Vinyes, membre de la Plataforma per la Llengua, escriu sobre la necessitat de mantenir el català com a llengua de comunicació per defecte i fer que sigui necessari per viure i treballar a Catalunya, parlar català sempre i amb tothom i denunciar l'incompliment de totes les lleis i compromisos acordats.

Entro en una botiga del passeig de Gràcia de Barcelona. «Bon dia». Resposta: «Buenos días».

I com diem en català, anar fent.

Vaig a un restaurant i els demano la carta. Me la porten en castellà. Els la demano en català.

Resposta: «Lo siento, no disponemos de la carta en catalán».

Vaig a recollir un paquet rebut a una empresa de repartiment i l'empleat diu que no m'entén si li parlo en català.

Vas a l'hospital i, a voltes, et diuen que no t'entenen.

Tres coneguts es troben al carrer: dos, de parla catalana, i el tercer, que fa trenta anys que viu aquí, de parla castellana. Com continua la trobada? Parlant en castellà.

I mil exemples més. No cal afegir-ne més. Aquest és el nostre dia a dia.

És molt interessant cercar a la web de la Plataforma per la Llengua l'Informe de queixes lingüístiques del 2022, editat el juliol del 2023. Un treball molt ben fet que ens permet conèixer la situació real del català als Països Catalans.

O continuem parlant en català, o la nostra llengua té els anys comptats. D'això en diem submissió lingüística: canviar de llengua instintivament, a la primera de canvi. És una pràctica molt comuna en els casos en què s'ha patit una persecució persistent i constant, com en el nostre cas, amb 40 anys de franquisme i prohibició del català.

No podem confondre canviar al castellà amb educació, ni amb el respecte a l'exercici de la llibertat personal. Fa més de 310 anys que estem en aquesta situació i ja s'ha convertit en una síndrome. Tot i això, no ens han pogut vèncer. Hem retrocedit en l'ús social del català, és així, però no tenim la batalla perduda, en absolut. El repte més gran el tenim en l'ús del català per part de les generacions de menys de 40 anys. Ells no han viscut una dictadura com la gent més gran i no saben què s'hi cou, amb tot això.

Què cal fer, doncs?

  • Continuar mantenint el català com a llengua de comunicació per defecte i fer que sigui necessari per viure i treballar a Catalunya, sobretot en les empreses de serveis, tant públiques com privades, és a dir: que el català sigui necessari i positiu per assolir millores professionals.
  • Parlar català sempre i amb tothom, també amb els nouvinguts (sobretot amb aquells de parla espanyola). No oblidem el percentatge important d'immigració arribada a Catalunya amb la darrera onada, població vinguda bàsicament del Marroc, Colòmbia, Veneçuela, l'Argentina i altres països d'Amèrica del sud.
  • Denunciar l'incompliment de totes les lleis i compromisos acordats. Ningú no ho farà per nosaltres.

Per acabar: parlar diferents llengües permet viatjar pel món, conèixer diferents cultures i contactar-hi. Parlar català permet viure en la societat catalana i formar-ne part. A Catalunya parlem català!