Darrerament, s'ha publicat alguna carta adreçada a la directora al Cerdanyola al Dia en què se'ns expliquen les peripècies d'un ciutadà amb les comunicacions en català rebudes per part l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i una suposada conculcació dels seus drets lingüístics, fet que li va suposar haver de pagar interessos pel fet que aquesta persona fos incapaç d'entendre el català, tot i viure a Catalunya.

Aquesta persona obvia que el català és la llengua pròpia de Catalunya i actualment és igual d'oficial que el castellà en aquesta part dels Països Catalans i que la nostra llengua ha de ser usada per l'administració sense cap problema.  I és que sovint aquest suposat oblit és producte d'una manera de veure el món, i en particular l'Estat espanyol, en què sembla que el castellà hagi de ser sempre la llengua que hagi de prevaldre per sobre de les altres i, només després, pot ser que les altres llengües puguin tenir alguna mena de paper, a poder ser secundari i folklòric, el que se'n diu supremacisme lingüístic. El català és la llengua pròpia de Catalunya i ens agrada que la nostra llengua sigui estimada i valorada, però per sobre de tot volem que sigui útil i forta, que és la via que tenen les llengües per continuar existint i que tenen els seus parlants per tal de poder desenvolupar els seus drets lingüístics amb plenitud.

El funcionament d'aquesta manera de veure les coses des d'aquest punt de vista de la superioritat lingüística, però, sempre és el mateix: allà on el català sigui present amb certa normalitat, el castellà també hi ha de ser present per igualtat, però quan és al revés, i el castellà està en superioritat, el català hi pot ser bandejat, que ningú dirà res. No endebades, tenim molts exemples on el català no pot tenir un paper com el tocaria en molts àmbits i nivells, però no cal que anem gaire lluny perquè a la nostra mateixa ciutat veiem com els drets dels catalanoparlants sí que estan sent vulnerats de forma reiterada quan el reglament d'usos lingüístics municipal s'incompleix un dia sí i un altre també: en la senyalització viària d'entrada a la nostra ciutat, en l'atenció que rebem dels serveis públics municipals, en la comunicació institucional, en el comerç i l'hostaleria, etc.  Un reglament que té per objectiu garantir àrees d'exclusivitat del català per tal de fer-la una llengua útil, forta i prestigiada i contrarestar així una situació històrica adversa i al qual des de l'Ajuntament no se'n fa l'aplicació que pertocaria.

Des de la Plataforma per la Llengua de Cerdanyola del Vallès fem una crida a la ciutadania a denunciar les vulneracions als nostres drets lingüístics per tots els mitjans i instem el govern municipal a convocar la Comissió Interdepartamental del reglament d'usos lingüístics per reforçar el català al nostre municipi, d'acord amb el que marca la mateixa norma municipal i també amb la moció que la Plataforma per la Llengua vàrem presentar el passat desembre al ple municipal i que es va aprovar per una amplíssima majoria. Capgirar el desemparament, aquest sí, dels drets lingüístics dels catalanoparlants és, més que una obligació, una necessitat.   

Aquest article va aparèixer originalment a la revista Cerdanyola al dia. Consulta-la aquí!

Poder viure plenament en català també depèn de tu. Fes-te voluntari de Plataforma per la Llengua!