Cada campanya que fem, cada escrit que publiquem i cada acció en defensa de la llengua que duem a terme són una oportunitat mig desaprofitada si no ho emmarquem tot en un problema molt més greu i urgent que ens ha de fer alçar el cap i la veu.

Estem àmpliament conscienciats de la crisi climàtica, però a l'hora d'explicar la crisi lingüística som a les beceroles. No perquè no hi hagi veus que fa temps que en donen l'alerta, sinó perquè en són poques i no els fem prou cas, com si el problema de l'ús social del català anés per una banda i les previsions d'una pèrdua dràstica de diversitat lingüística mundial anessin per una altra.

La crisi mediambiental ha generat una ideologia, l'ecologisme, que no es limita a fer campanyes de sensibilització, sinó que governa, i amb molt de pes, en països com Alemanya. En certa manera, l'ecologisme està articulant la resposta al neoliberalisme que un comunisme o un socialisme en crisi no havien sabut articular.

Semblantment, la ideologia del bilingüisme ha fet entrar en crisi la de la lleialtat lingüística, que durant decennis ha permès al català resistir com a llengua comunitària. Ara, però, com diu Francesc Xavier Vila, flamant secretari de Política Lingüística, necessitem que sigui una llengua societària, i no ens en sortirem sense una renovació profunda del marc mental i del discurs que interpel·li tots els parlants habituals de llengües dominants.

La globalització i l'arribada d'Internet han accelerat milers de processos de substitució lingüística que s'estaven produint simultàniament arreu del món i s'ha fet evident que també el model d'interacció lingüística està en crisi i s'ha de revisar perquè no és sostenible.

La humanitat no pot continuar prioritzant les llengües dominants ni a escala individual ni a escala estatal ni en l'àmbit de les empreses i les organitzacions internacionals. La diversitat és un valor. Tant la biològica com la lingüística. I totes dues estan greument amenaçades si no canviem de model.

La responsabilitat lingüística passa per prioritzar les llengües subordinades arreu i sempre que es pugui, i això ho hem de convertir en una ideologia i fer la mateixa evolució que ha fet l'ecologisme.