"Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 6 %"
Ben segur que molts lectors hauran recordat aquestes paraules del MHP Pasqual Maragall, dites en seu parlamentària, tot atacant al President Artur Mas i el seu partit. I ben segur també, que la majoria haureu descobert l'error. En Maragall va parlar d'un suposat 3% i jo aquí, he escrit un 6 %. He manllevat la frase "histórica" per assenyalar un dels grans problemes que tenim com a país: només un 6% dels catalans mantenen el català quan algú se'ls dirigeix en un altre idioma (normalment en castellà) segons dades de l'enquesta sociopolítica del CEO que es va presentar fa pocs dies. I si mirem qui manté el català la majoria de vegades, aquest percentatge augmenta en un 20 %, donant que només 1 de 4 catalans intenta mantener la llengua sempre o gairebé sempre, faci el que faci el seu interlocutor.
I això, amics i amigues, és un desastre: ja podem fer campanyes; ja podem anar denunciant l'espanyolització constant del nou govern socialista o la inacció dels partits dits independentistas durant tants i tants anys. La realitat és que la gran majoria de catalans no actuen com a tals. Ben segur que hem arribat fins aquí "gràcies" a la gran repressió espanyola, a les males (o nules) polítiques lingüístiques i/o al mal exemple dels nostres líders polítics i mediàtics; però quan reclamem que tractin com a adults als votants, també cal que cadascú de nosaltres sigui sincer i admeti la seva part de culpa.
Ara però, cal deixar les lamentacions i actuar. Deixem de mirar el que (no) fan els lideratges i, parafrasejant a en JF Kennedy, preguntem-nos que podem fer nosaltres pel nostre país i en aquest cas, que podem fer per la nostra lengua.
I si, acceptem que el conflicte existeix i que (oh, sorpresa!) si volem que el català avanci, indefectiblement farem retrocedir el castellà. I per tant, parlem sempre i en tot moment, en català. Un servidor, que des de fa força anys només canvia d'idioma al marxar de les fronteres nacionals, pot explicar com molts cops s'ha obrat el miracle i aquell que no era capaç de dir bon dia, comença a dir frases simples en català tot contagiant el seu voltant i animant-se a seguir practicant.
Si, ningú ha dit que ser català sigui una ganga; però si tenim un mínim d'estima per qui som, agafem el compromís revolucionari de comportar-nos com a tals tot mantenint el català tant si volen, com si no.
