El meu net té actualment sis anys i vaig a recollir-lo a la seva escola un dia per setmana. A la porta de sortida de l'escola, tot escoltant les converses dels altres familiars, te n'adones que molts d'ells són nouvinguts i sense domini de la nostra llengua. Tot i que és engrescador veure com alguns dels seus fills et responen a les teves preguntes amb un bon català.
Em vaig posar en contacte amb la direcció i l'AFA del centre, per tal d'oferir-los la meva experiència com a docent i activista per la llengua. La resposta fou molt positiva, especialment per part d'una mare de l'AFA amb moltes ganes de possibilitar la pràctica i l'aprenentatge, especialment oral, als familiars no catalanoparlants que ho necessiten i ho desitgen. És així com vàrem establir una coŀlaboració molt satisfactòria, entre ella com a representant de l'AFA i jo com a familiar de l'escola i alhora voluntari de Plataforma per la Llengua.
El juny de l'any 2023, tot i ser final de curs, vam constituir el primer grup d'aprenentatge, amb onze participants. Fou molt gratificant, tant per a la mare de l'AFA com per a mi, veure l'interès per a apuntar-se al grup, per part de mares, pares, tietes o àvies d'orígens i procedències molt diferents. Vam iniciar les trobades un dia a la setmana i una hora abans de plegar els infants.
Durant el curs 2023-24 vàrem tornar a constituir un nou grup de 15 persones i en l'actualitat continuem amb un de nou, format per 10 familiars, tot i que sempre està obert a noves incorporacions.
Per a cada sessió els preparo una fitxa i materials amb un vocabulari que permeti la seva presentació personal, conèixer i saber els espais i objectes de l'escola, el calendari escolar, assabentar-se de la informació de l'escola i de l'AFA adreçada als familiars, conèixer les activitats de caràcter festiu i popular que se celebren al centre, l'entorn del barri i la ciutat i aclarir i explicar tot allò que els propis participants demanen respecte la llengua, la cultura i la història local. Gràcies a Plataforma per la Llengua, membres del grup van assistir el curs passat a l'obra de teatre en català "l'Alegria que passa" de Dagoll Dagom. Varen gaudir molt de l'experiència, malgrat ser en català, atès que es tractava d'una obra musical i amb una exceŀlent representació.
Els diferents participants s'ho passen molt bé i mostren moltes ganes per a practicar les activitats orals, amb suport escrit o audiovisual proposades a fer en grup o per parelles. Fins i tot fan "els deures" d'allò que els proposo per a fer a casa, amb l'ajuda dels seus infants que a voltes els fan millorar les possibles incorreccions. Mitjançant el grup de WhatsApp que hem format, escolten cançons infantils o reben petites informacions relacionades amb el grup.
Comproven que el lema del grup "El català és fàcil" és veritat. Es sorprenen i xalen al descobrir paraules i sons diferents als que ells utilitzen en la seva llengua. S'ho passen divertit posant en pràctica les converses proposades i es posen contents amb els encerts, encara que de vegades necessitin correccions. Els agrada molt descobrir les petites històries i anècdotes sobre els costums populars i la història del barri, de la ciutat i dels Països catalans, atès que sovint els faig notar que potser a Lleida o València, aprendrien a llegir i pronunciar les vocals molt més fàcilment.
Després de cinquanta anys d'ajudar a aprendre la nostra llengua a persones d'arreu del món, sento una gran emoció quan el meu net em ve a buscar al final de cada sessió i em pregunta "avi, com t'ha anat la classe de català d'avui", o vol saber si alguna mare o pare que ell coneix, ja parlen català. O quan explica a la família i amics que el seu avi "sap moltes coses del català".
M'agradaria que el meu net agafés el testimoni d'aquest avi, que ha estat entossudit al llarg de la seva vida en lluitar per la defensa de la nostra llengua. La Carme Junyent ens deia que la darrera fase d'extinció d'una llengua és quan, lògicament, deixem de transmetre-la als nostres descendents. Amb aquesta experiència sento que no només ajudo a transmetre la pròpia llengua, sinó també l'amor per a ella i les ganes de lluitar en la seva defensa i pervivència. I com diu el poeta: "via fora, que tot està per fer i tot és possible".
