No hi ha dubte que la Formació Professional actualment desperta gran interès. Per una banda, el sector empresarial demana personal qualificat i, per l'altre, l'alumnat hi veu un camí segur d'accés al món laboral que li permet diferents nivells d'especialització.

A Menorca en el dia d'avui s'ofereixen cicles formatius de 15 de les més de 20 famílies professionals que s'ofereixen a l'Estat Espanyol i que van des d'Administració i Gestió fins a Hoteleria i Turisme. Hi ha implantats 10 grups de Grau Bàsic, 19 de Grau Mitjà i 13 de Grau Superior, repartits entre els diferents instituts de l'illa. La majoria d'aquestes especialitats responen a la demanda d'una societat que ha apostat pel sector terciari en què és molt important la relació i atenció directa amb el client i, per tant, el domini de la llengua esdevé un objectiu fonamental.

L'alumnat que accedeix al Grau Bàsic ho fa per diferents vies. A aquesta  Formació Professional Bàsica s'hi pot accedir a partir de segon d'ESO, al Grau Mitjà després de cursar l'ESO o amb una prova d'accés i  al Grau Superior s'hi entra també amb una prova d'accés o amb el títol de Batxillerat. Llevat de la Formació Professional Bàsica, en la qual es dona classe de llengua catalana dintre de l'àmbit sociolingüístic, a la resta de l'etapa no s'imparteix cap hora de català. En aquests casos se suposa que l'alumnat inicia els estudis de Formació Professional amb els coneixements suficients de la llengua catalana que ha cursat en les etapes anteriors. Tanmateix, la realitat és molt diferent. La Formació Professional aplega també alumnat nouvingut que s'ha incorporat tardanament al nostre sistema educatiu, amb la qual cosa el contacte previ amb la llengua catalana pot haver estat nul o escàs i el seu coneixement, insuficient.

Per açò, des de Plataforma per la Llengua Menorca volem afegir-nos a les reflexions al voltant d'aquest tema que ha fet l'entitat des de Catalunya i des del conjunt de les Illes Balears amb la intenció de posar-hi remei i garantir que els futurs professionals de l'illa acabin la seva formació amb unes competències lingüístiques prou sòlides que permetin atendre la demanda (i el dret) dels ciutadans menorquins de ser atesos en català.

• En primer lloc, convé recordar que la Formació Professional, com a qualsevol dels estudis que s'ofereixen en un centre educatiu, s'ha d'ajustar al Projecte Lingüístic del centre, la majoria dels quals es determina que la llengua vehicular i d'ensenyament és la llengua catalana. Per tant, el professorat ha d'impartir les classes i emprar el material didàctic corresponent en aquesta llengua. Ens consta que en molts de casos no és així, o bé per la pressió del mateix alumnat o bé per comoditat o manca de voluntat del professorat. Des de la direcció dels centres i des de la Conselleria d'Educació s'hauria de vigilar que es complís la normativa.
• En segon lloc, si la Formació Professional rep també alumnat nouvingut, s'han  de fer extensives en aquesta etapa les aules d'acollida i destinar-hi els recursos necessaris, amb professorat i hores de reforç, per a assegurar el coneixement bàsic de la llengua que permeti a aquest alumnat una ràpida integració al centre d'arribada.

Tampoc no podem obviar que la Formació Professional implica un període intensiu de pràctiques lligat a alguna empresa. En aquest punt, és important comptar amb la col·laboració del teixit empresarial a fi que la presència de la llengua catalana en les pràctiques de l'alumnat sigui una realitat en la qual la llengua en surti reforçada. Per altra banda, més enllà de la Formació Professional reglada, hem de pensar que el Servei d'Ocupació de les Illes Balears ofereix cursos per als treballadors. EL SOIB en aquest cas també juga un paper important en la difusió i ensenyament del català en les seves formacions que haurien d'estar relacionades amb les certificacions del MERC corresponents. Tant en el tema de les pràctiques com en els cursos del SOIB, es fa necessària la implicació de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia i la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, a més de la Conselleria d'Educació. Totes tres són responsables de facilitar els recursos necessaris perquè l'assoliment de la llengua catalana sigui una realitat per als futurs professionals. És un dret que tenen tots els ciutadans de les Illes d'aprendre i formar-se en la llengua pròpia per desenvolupar-se professionalment i prosperar en igualtat de condicions.