L'estudi "Cap a la igualtat o cap a la supremacia lingüística?" avalua de manera simple, amb uns pocs exemples il·lustratius, el funcionament lingüístic actual de l'Estat espanyol en relació amb altres models també fortament plurilingües del nostre entorn que tenen també comunitats lingüístiques mitjanes. Són Bèlgica, Suïssa i el Canadà. Volem saber en quins punts s'ha pogut avançar a Espanya en relació amb aquests contextos tot i l'encotillament que representa la Constitució espanyola. I ho fem des de dos punts de vista: quin és el tractament que actualment rep la llengua històricament imposada o, altrament, la clarament majoritària en aquests països, i quin tractament reben les altres comunitats lingüístiques de llengües mitjanes, dins les quals, en el cas d'Espanya, s'inclou la comunitat lingüística de llengua catalana.

Cap on avança Espanya? I aquests països? Cap a la igualtat lingüística o cap a la supremacia d'una de les llengües?

Cap a la igualtat o cap a la supremacia lingüística?