Es tracta de regular el mercat cinematogràfic en la línia dels estats democràtics europeus amb llengües comparables a la nostra, que  tenen garantida l'oferta cinematogràfica en llurs llengües respectives.

Partim d'una situació de discriminació producte dels decrets franquistes, que l'estat espanyol no s'ha esforçat en reparar, i que comporta que avui ens trobem amb una oferta molt minsa de cinema en català, un 3% en el doblatge i un 0'5% en el subtitulat. Malgrat tot això, el nombre percentual d'espectadors que assisteixen actualment a les versions catalanes dels films s'incrementa, cosa que en demostra la rendibilitat.

Estem convençuts, com passa en altres àmbits, que el català al cinema funciona en el mercat quan no existeixen monopolis i obstacles que ho dificulten i l'oferta es desenvolupa amb normalitat

I és precisament això el que pretén l'avantprojecte de Llei de cinema, eliminar barreres, maldar perquè els ciutadans de Catalunya puguin escollir cinema en català.

És cert que la futura llei podria incidir més, malgrat els incentius previstos, en un sistema de quotes de pantalla en l'exhibició per garantir la presència òptima de les versions catalanes, però cal tenir present que les quotes de distribució que preveu són el pas que necessitàvem perquè el sector vagi entenent la rendibilitat i la positivitat de les mesures. A més a més tenim una base per a l'increment del català a les pistes dels DVDs, i per al cinema del futur.

És per tot plegat que voldríem demanar fermesa, al Govern i al Parlament de Catalunya, perquè aquest avantprojecte es faci realitat, tal i com la majoria de la societat civil demana i tal i com avalen les diverses enquestes efectuades entre la població. Perquè el català uneix i cohesiona. Perquè el català suma.