La història dels diputats illencs a les Corts espanyoles és molt fàcil d'explicar: s'han limitat a votar -i algunes vegades alguns i algunes a pegar crits- d'acord amb les consignes donades pels seus partits, PP i PSOE. A més, quan els seus partits respectius han estat a l'oposició sovint han votat a favor de reivindicacions balears i, quan han estat al govern, en contra, fins i tot les mateixes propostes; d'aquesta manera, els ciutadans de les Balears -la comunitat que, proporcionalment, més aporta a l'Estat i menys en rep- han esdevingut més de segona que cap altres. Segurament la causa d'aquesta poca preocupació del Govern espanyol de satisfer les demandes insulars, no és aliena al poc pes relatiu de la representació balear en el Congrés i al fet que, aquesta, pertanyés a partits de submissió estatal.

Les properes eleccions, a les Balears, presenten una novetat important. Després de fregar l'elecció d'una diputada nacionalista que encapçalava la coalició Progressistes per les Illes Balears a les eleccions del 2004 (sens dubte, i paradoxalment, la reacció de l'electorat davant la manipulació informativa del Govern del PP arran de l'11 M ho va evitar), en aquesta ocasió s'ha format una nova coalició, en aquest cas, amb la participació de tots  els partits nacionalistes illencs: Unitat per les Illes. Des de la Federació PSM-Entesa Nacionalista (formada per partits de Mallorca, Menorca i Eivissa) fins a Unió Mallorquina, passant per Esquerra Republicana o Els Verds de Menorca.

Curiosament, aquesta coalició s'ha fet per primera vegada poc després que el PSM de Mallorca patís una crisi important, que provocà que alguns militants abandonassin el partit i creassin l'Entesa per Mallorca, que ara també fa part de la coalició, i poc després que la persona que més representava UM, M. Antònia Munar, hagi abandonat la primera línia de la política. Sens dubte, entre els partits participants continua (i continuarà) havent-hi importants temes que els distancien tant que, ara per ara, resulta impensable que una coalició semblant pugui formar-se per afrontar unes eleccions autonòmiques. Però, en el cas d'unes generals, la situació canvia. La marginació a què el Govern central ha condemnat constantment les Balears i la idèntica política amb relació a les Illes que han aplicat els dos partits hegemònics han duit l'ampli ventall del nacionalisme a renunciar als elements diferenciadors i a potenciar el que els és comú amb l'intent de fer entrar, a la fi, la seva veu al Congrés de Diputats.  És la primera vegada que UM i els PSM es presenten en una mateixa llista, tot i haver participat en diverses coalicions de govern tant a nivell municipal, com insular i autonòmic. Les experiències anteriors, la progressiva complexitat demogràfica de la societat balear, el creixent centralisme "sense complexos" de PP i PSOE i el seu tradicional menyspreu per les reivindicacions balears... són factors que ha facilitat l'aparició d'Unitat per les Illes.

A més, els possibles dubtes sobre la viabilitat de la coalició, són contrarestats i clarament compensats per l'encert en la designació de Pere Sampol com a cap de llista. De segur el millor de tots els caps de llista que es presenten a les Balears, tant per capacitat dialèctica i experiència com per coherència, creativitat i visió de conjunt de la realitat insular. En els pocs mesos que fa que és senador a Madrid en representació del Parlament balear ha demostrat la gran capacitat de feina i ha fet evident la transcendència que pot tenir que el nacionalisme de les Balears col·loqui una veu en el Parlament espanyol. Per aquesta raó i pel precedent de la quasi invisibilitat dels diputats que fins ara han enviat el PP i el PSOE illencs a Madrid, el sentit comú i la lògica haurien de fer guanyadora la llista de Pere Sampol. Llàstima que aquests factors no siguin sempre determinants en les eleccions; la inèrcia, els prejudicis i la ceguesa podrien impedir que surti. Com diu un amic meu, si el PP o el PSOE posassin una cadira de cap de llista, segur que trauria vots suficients per ser elegida. De tota manera el repte es mereix l'esforç d'intentar-ho amb totes les forces i, les possibilitats,  la il·lusió de confiar-hi. Sens dubte, una veu del nacionalisme procedent de les Illes representaria un salt cap endavant en la millora del benestar dels nostres ciutadans i un avenç en l'assoliment d'un major grau de llibertats col·lectives com a poble.