Doncs bé, els ratolins ja fa temps que han començat a estendre i divulgar el seu discurs, concretament els ratolins que han experimentat allò que ells anomenen "adopció lingüística de la llengua catalana". Són ratolins desacomplexats, transgressors i juganers que tenen una gran consciència de la força i l'efectivitat del seu discurs, entre d'altres motius perquè ho han pogut comprovar quan, davant dels espectadors, testimonis o implicats en l'experiment, han rebut llur suport i aprovació. Són ratolins que, avorrits del circuit de la gàbia, han decidit obrir-la, buidar-la i intervenir, des de l'exterior, en l'experiment que tan bé coneixen. I expliquen tots els pros i contres, tots els encerts i desencerts. Fins i tot poden intercedir per tal d'explicar l'enriquiment que representa "l'experiment" als ratolins que en defugen.
Fóra, doncs, poc intel·ligent desanimar-los, cosa que, d'altra banda, és ben difícil, atès que l'experiència de superar exitosament un ardu procés de conflicte lingüístic els ha proveït d'una força, una empenta, una seguretat i una immunitat suprema. D'altra banda, desencoratjar-los fóra la millor manera d'evitar que l'experiment de l'adopció lingüística de la llengua catalana reeixís. I fóra també una manera eficaç d'acabar amb les possibilitats de vida i benestar d'una llengua que ha trobat, en aquests ratolins, un gran aval per al seu futur.