Amb l'objectiu de tancar aquesta desigualtat històrica, nou entitats que defensen la llengua pròpia del seu territori, entre les quals hi ha la Plataforma per la Llengua, el 9 de març van presentar al congrés dels diputats una proposició no de llei a favor del plurilingüisme. Les vuit mesures proposaven canvis per a garantir legalment la igualtat lingüística i, per tant, posar fi a la discriminació atàvica i persistent que implica la imposició del castellà.

La proposició no de llei va arribar al congrés amb el suport exprés dels escons independentistes i sobiranistes, com també d'Unides Podem. En total hi donaven suport deu partits, però per aprovar-la calien els vots del PSOE. La formació que encapçala el suposat govern més progressista de la història d'Espanya només va acceptar, de mala gana, tres dels vuit punts proposats. Aquests tres compromisos queden completament desnaturalitzats sense la resta. De fet, que els socialistes votessin en contra de totes les mesures estructurals ja representa un trencament dels tres punts als quals van comprometre's, que eren de caràcter més aviat intencional.

El PSOE ha rebutjat, per exemple, impulsar els canvis legals necessaris perquè tots els funcionaris dels territoris amb llengua pròpia diferent del castellà passin a tenir el deure de conèixer-la. Així, els treballadors de l'Agència Tributària, els jutges o la policia espanyola podran continuar no sabent la llengua de moltes de les persones a les quals serveixen. Els socialistes també van votar en contra de l'ús generalitzat d'aquestes llengües a les pàgines web de l'estat, com també del seu reconeixement internacional.

El PSOE fins i tot ha rebutjat allò que reclamava quan era a l'oposició. El 2017, abans d'arribar al poder, els socialistes van presentar una proposició de llei per al "reconeixement i empara de la pluralitat lingüística d'Espanya", amb la qual proposaven, per exemple, que els ciutadans poguessin comunicar-se en totes les llengües oficials amb tots els organismes de l'estat, encara que tinguin la seu a Madrid. Un cop al poder, el PSOE no va tirar endavant la seva proposta de llei i ara no ha volgut donar suport a allò que reclamava a l'executiu de Rajoy.

La conclusió és clara. Després de la votació al congrés, es pot afirmar que el PSOE no té una intenció real de caminar cap al reconeixement efectiu de la pluralitat lingüística de l'estat. Així, per bé que és possible que gràcies a la tasca de la Plataforma per la Llengua i les diverses entitats s'aconsegueixin algunes millores en àmbits sectorials, les bases uniformitzadores de l'estat espanyol continuen sent les mateixes, a diferència del que passa a les democràcies més avançades. Estats com Bèlgica, el Canadà o Suïssa presten una atenció especialment plurilingüe quan ho fan les institucions que abasten tot el territori. En cap cas no imposen la seva llengua majoritària i, de fet, la situació discriminatòria d'una comunitat lingüística de la mida de la catalana és insòlita en el context europeu.

A la Plataforma per la Llengua considerem que els resultats de la iniciativa, si bé poden ser el pretext per a iniciar més peticions a les administracions autonòmiques (com les de l'Aragó) i estatals, no ens acosten a l'objectiu de la igualtat lingüística perquè els punts que obligaven el govern espanyol a fer més canvis han estat rebutjats. Celebrem, això sí, la feina conjunta feta amb la resta d'entitats, tant del domini lingüístic català com del basc, gallec, asturià i aragonès. Aquest cop no ens n'hem sortit, però continuarem treballant des dels diversos fronts per revertir la situació de la llengua catalana, garantir els drets lingüístics i aconseguir que puguem viure plenament en català! Probablement haurem de jugar-nos-la més. En el pròxim intent, hauríem d'arribar al congrés amb una llei de llengües sota el braç. Fem-ho!