Aquesta frase, de l'eurodiputada Gimenez - Barbat (UPyD), va fer riure i va indignar alhora els assistents a la reunió de la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes del Parlament Europeu el passat 17 de març, on es va fer el debat sobre discriminacions lingüístiques a Europa, entre les que hi havia el cas català, i on es va poder presentar l'informe de la Plataforma per la Llengua: 'Si me hablas en catalán se suspende el juicio'.

La frase de Gimenez Barbat cau pel seu propi pes, ja que tothom sap a Europa que el català no forma part de les 24 llengües oficials i que per tant, no pot ser utilitzat a les institucions europees. Com sabem, el català tampoc pot ser utilitzat al Congrés i al Senat de l'Estat espanyol i trobaríem molts altres exemples que mostren que els diferents Governs espanyols no han acceptat ni respectat mai el plurilingüisme que està escrit a la "Constitución".

Cal posar en valor que per primera vegada els temes de discriminacions lingüístiques no es tractessin a la comissió de Cultura sinó a la de Llibertats Civils de l'Eurocambra, ja que cada vegada hi ha més la percepció que una discriminació per motius de llengua és una vulneració dels drets fonamentals de les persones que el pateixen.

En Davyth Hicks, responsable d'ELEN (European Language Equality Network) va fer la intervenció inicial i va resumir l'estat actual de les llengües regionals o minoritàries europees. I va parlar del cas català i de l'informe de la Plataforma per la Llengua. Els eurodiputats assistents, assessors parlamentaris i fins i tot representants de la Comissió Europea van poder escoltar alguns dels exemples que surten a l'informe, on s'expliquen les vulneracions dels drets lingüístics que han patit alguns catalanoparlants per part de funcionaris de les administracions espanyoles.

ELEN és una entitat europea que treballa per la promoció, protecció i revitalització de les llengües regionals o minoritàries i per garantir els drets lingüístics dels seus parlants.  Hicks va demanar amb contundència que el Parlament Europeu tracti la protecció de les llengües regionals o minoritàries, especialment quan els estats hagin ratificat la CELRoM (Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries), com és el cas de l'Estat espanyol. També va demanar a la Comissió Europea "d'obrir un procediment d'infracció contra Espanya per discriminar els parlants de català".

37 nous casos des del 2013. I el pitjor és que n'hi pot haver molts més, ja que molta gent no ho denuncia o simplement canvia de llengua per evitar tenir problemes, com per exemple durant el control de seguretat als aeroports.

Els eurodiputats catalans Tremosa (CDC) i Terricabras (ERC) i els valencians Albiol (IU) i Sebastià (COMPROMÍS) van començar la seva intervenció deixant constància d'una altra discriminació lingüística que pateixen: "no se'ns permet parlar en català en aquesta cambra". I tots ells van coincidir en remarcar que el català és una llengua viva i que s'ha de resoldre d'una vegada per totes la seva oficialitat a la UE. Com pot ser que una llengua amb més parlants que el danès o el finès no sigui reconeguda a Europa?

També hi van intervenir els eurodiputats Giménez Barbat (UPyD) i López Aguilar (PSOE). Aquest últim va negar qualsevol discriminació lingüística a Espanya i fins i tot va acusar a la Plataforma per la Llengua d'inventar-se aquest informe.

Però la millor frase de la jornada va ser, sense cap mena de dubte, per a Gimenez - Barbat: "Espanya és la més oberta i tolerant en drets lingüístics de tota Europa i potser, del món". Rialles a la sala. "Me alegro de que se rían" va cloure l'eurodiputada.

Potser li recomanaria que durant les properes vacances viatgi per "Europa i potser pel món" per tal de que conegui altres maneres de gestionar el plurilingüisme. I potser un altre dia no dirà més aquesta frase i evitarà ser la riota del Parlament Europeu.