Quin és, doncs, el criteri per fer oficial llengües europees de mig milió de parlants i bandejar-ne altres amb 10 milions de parlants? Doncs, ras i curt, la voluntat expressa dels respectius governs espanyols, tant del PP com del PSOE, que s'han negat reiteradament a demanar l'oficialitat del català, a diferència d'Irlanda que va aprofitar la modificació del reglament de llengües oficials l'any 2011, amb l'entrada del búlgar i el romanès, per oficialitzar el gaèlic, una llengua parlada habitualment per uns 77.000 ciutadans irlandesos.
Les institucions europees, per la seva banda, tampoc s'inquieten gaire pel tracte discriminatori que pateixen gairebé 10 milions de ciutadans. Simplement, assenyalen que el català no és oficial perquè Espanya no ho ha sol·licitat mai, i es queden tan amples. Us sona aquella cantarella "és un afer intern de l'Estat"? Doncs, això, la Unió Europea no té res a dir del tracte vexatori i denigrant que pateixen els catalanoparlants.
Per denunciar aquesta situació antidemocràtica, la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle van fer públic un vídeo que posa de manifest els dèficits democràtics que pateixen els catalanoparlants a Espanya i a Europa. Encara massa ciutadans dels territoris de parla catalana desconeixen tots els efectes de la manca d'oficialitat del català a les institucions europees: no només afecta els parlamentaris catalans, que no poden utilitzar el català en les intervencions orals, o els ciutadans catalanoparlants, que no poden dirigir-se en català a algunes de les institucions europees, sinó que també, i més important, restringeix la promoció del català i limita la capacitat normativa dels governs de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya Nord, Aragó i la ciutat de L'Alguer.
Per posar un exemple pràctic: la darrera directiva europea sobre etiquetatge de productes alimentaris inclou un punt que estableix que les informacions han d'ésser etiquetades en una llengua oficial de la Unió Europea. Aquest redactat exclou el català de l'etiquetatge d'aquest tipus de productes i ha estat letal per la implementació del Codi de consum de Catalunya, que estableix el deure d'etiquetar en català per garantir els drets lingüístics dels consumidors catalans. És a dir, totes les directives europees que inclouen un article que digui: "almenys en una llengua oficial de la UE" o similar, exclouen l'ús i presència del català de manera sistemàtica.
L'exclusió del català com a llengua oficial comporta, doncs, que 10 milions de ciutadans europeus pateixin un tracte discriminatori i vexatori. Per tant, no hi haurà democràcia lingüística a la Unió Europea fins que la llengua catalana ocupi el lloc que li correspon, és a dir, la plena oficialitat.
