Tant li fa que la reacció popular produeixi mobilitzacions com mai s'havien vist, el cas de les Illes, o que a Catalunya s'hagi mobilitzat tota la comunitat educativa. És evident que no hi ha cap sensibilitat ni voluntat de tractar d'igual a igual la llengua i la cultura catalana. És evident que no es té en compte per res un clamor social extens. Fer-ho, implicaria assumir que una democràcia madura, profunda, no es redueix a convocar unes eleccions cada dos, tres o quatre anys... Hi ha uns valors, una manera de concebre el demos que senzillament no hi són. Qualsevol qüestionament a les polítiques, en el nostre cas assimilacionistes i minoritzadores, ho interpreten com una anomalia i una molèstia. Potser per aquest motiu reaccionen com reaccionen als casos i notícies de corrupció que aquests dies van apareixent dia sí, dia també als mitjans de comunicació. És a dir, reaccionen de la mateixa manera que ho faria qualsevol altra democràcia de la Unió Europea, segueixen tirant pel dret.

És una actitud que ara ja és sistèmica, i que cada cop van estenent a més fronts.  Davant d'aquesta situació cal que des de la societat civil ens organitzem i no deixem de donar resposta. No ens hem de deixar impressionar. Cada cop som més, tenim més experiència i tenim més raons per mantenir-nos ferms. Tenim recursos limitats però la nostra motivació i defensa de la llengua, la cultura i els principis democràtics també duren, i duren i duren...