El primer fa referència al col·lectiu Jubilats per Mallorca. L'1 de març van anunciar que iniciaven una vaga de fam en protesta pels atacs del govern del PP a la llengua pròpia de les Illes. Va començar-la Jaume Bonet, que després de 26 dies de vaga va cedir el lloc a Tomeu Amengual, que l'ha seguit durant 15 dies. Ara han decidit suspendre la vaga perquè consideren que han assolit l'objectiu de portar al Parlament europeu "la malifeta que perpetra el govern balear contra l'única llengua pròpia d'aquestes illes". Suspenen la vaga, però continuaran organitzant activitats en defensa de l'ús del català en tots els àmbits de les Illes.
Cal felicitar també la campanya Enllaçats pel català que té per objectiu implicar tots els centres educatius en defensa de la llengua pròpia i incentivar, alhora, la resta de la ciutadania. Tenen per emblema un llaç que han posat en edificis i fins i tot en una efígie del toro d'Osborne a Son Munar amb la frase "A Mallorca, en català". Dos instituts, l'IES Marratxí i l'IES Felanitx, han redactat lletres amb la música d'Illes dins d'un riu i Jenifer en què es defensa l'ús del català... i han estat amenaçats amb un expedient. El govern balear, a més, arran de la multitudinària manifestació del 25 de març que duia per lema "Sí a la nostra llengua" ha fet retirar els llaços de les façanes dels centres escolars. Per això en alguns l'han substituït per llaços de color taronja, que signifiquen la fusió dels colors groc i vermell. Totes les Illes són plenes de llaços en places, monuments i façanes, perquè l'opressió només aconsegueix l'efecte contrari, que és afavorir la unitat i la defensa aferrissada de la llengua.
La darrera iniciativa que voldríem destacar és la del lipdub pel català que es va fer a Perpinyà el 31 de març passat, que ha batut el rècord de participació amb més de 7.000 persones al ritme de la cançó Parlem català de Jordi Barre. Avui, a la Catalunya Nord, un terç dels habitants diuen que saben parlar català, i la meitat diu que l'entén. A l'escola, un 7 % de la mainada rep ensenyament en català, però hi ha un 40 % de famílies que el reclamen. Paral·lelament, a Nova York va tenir lloc un acte en defensa de les llengües minoritzades de l'Estat francès: el cors, el bretó, l'occità, el basc, l'alsacià i el català.
D'aquestes tres magnífiques accions m'agradaria destacar-ne dos aspectes: la implicació d'infants, joves, adults i gent gran i la participació de ciutadans vinguts d'arreu del món, que viuen en territoris de parla catalana i que han fet seu el català. Per tot això podem afirmar que, dia a dia, el català multiplica!
