De fet, molts docents ho hem interpretat com una concreció pràctica de tot allò que els nens han de poder fer i saber fer en acabar cadascun dels diversos períodes, cicles o cursos en els quals es divideix el recorregut escolar. Com si el mateix sistema educatiu contingués de manera ímplícita la garantia de la utilitat de tots els continguts teòrics i/o procedimentals que els infants i els adolescents estudien i treballen a l'escola i a l'institut. Per a què serveix això? Ha esdevingut una pregunta sobrera perquè, ara, sembla ser que tot el que es fa a l'aula o des de l'aula té la finalitat de fer-los compentents en una o altra competència bàsica (comptència matemàtica, lectora, de comprensió, d'expressió, estètica, etc). En definitiva, l'ensenyament ha de donar respostes a tot el que els cal saber fer, al que els cal saber plantejar-se i resoldre en el dia a dia del seu futur des de la competència i formació adquirida a la nostra escola actual, a l'escola del nostre país, i doncs, a l'escola catalana que, si no m'equivoco, encara és el gentilici que li pertoca.
Doncs bé, l'escola catalana, la nostra escola, la del lloc on vivim, haurà de permetre, facilitar i ajudar que els nostres alumnes siguin competents davant de les situacions que els plantegi el fet de desenvolupar-se i enriquir-se dins l'entorn concret i real en el qual viuen. I aquest entorn, com ja sabem, és cada cop més multicultural però, com ja sabem, encara manté dues úniques llengües vehiculars i d'ús social com ara el català i el castellà i, doncs, una competència bàsica ineludible i essencial que tota la mainada i el jovent ha de poder assolir és la de comprendre i expressar-se perfectament (de manera oral i escrita) en totes dues llengües. I, de moment, no cal dir que l'escola catalana té les condicions mínimes necessàries per tal que aquesta competència bàsica essencial s'assoleixi. O, si més no, té les condicions mínimes necessàries per tal que el català no sigui una llengua aliena, llunyana o només veïna que tan sols s'apropa al jove per tal d'apaivagar la possibilitat d'una relació excessivament distant. Afortunadament, des de fa dècades cap nen no percep el català com una llengua llunyana i poc coneguda perquè la immersió lingüística del nostre sistema escolar permet que tothom adquireixi una competència lingüística correcta i acceptable en llengua catalana, una competència que més sovint del que convindria és estrictament passiva perquè la immersió lingüística, que no és cap panacea, no determina els hàbits d'ús de les llengües del nostre entorn. Per aquest motiu, podem dir que la immersió tan sols ajuda al fet de divulgar, democratitzar i compartir el coneixement de la llengua; l'ús de la llengua són figues d'un altre paner. No obstant això, sí cal reconèixer que el gran mèrit de la immersió lingüística és que dóna la possibilitat de poder triar amb real llibertat l'opció de parlar català, perquè n'ha afavorit o fet possible el coneixement. De fet, un estudi general arreu de Catalunya ens permetria comprovar que la immersió ha actuat molt més com un fre del monolingüisme castellà que no pas com un impuls cap al monolingüisme català (monolingüisme, quin concepte tan desfasat, anacrònic i ranci).
La immersió lingüística ha estat la gran promotora d'un bilingüisme real i equitatiu en el qual tant els infants castellanoparlants d'origen com els catalanoparlants d'origen poden ser igual de bilingües (que ho siguin o no dependrà dels seus usos, però la competència, la tenen per igual). Sense un sistema escolar amb immersió lingüística, ¿els nens castellanoparlants podrien comptar amb aquesta mateixa possibilitat de saber parlar un català correcte i, en definitiva, serien igual de lliures per poder triar?. Clarament, la resposta és que no, perquè per ser absolutament lliure en la tria, se n'ha de ser igual de competent en cadascuna de les opcions sobre les quals es vol triar. Altrament dit, per ser totalment lliure a l'hora de triar en quina llengua es vol parlar, cal ser igual de competent en totes dues. I aquesta competència bàsica tan essencial, sense una immersió lingüística acceptada i valorada per tothom, no podrà mai ser assolida pel poble que tant la necessita i tant la mereix. Un poble on, com a tot arreu, qui no és igual de competent no és igual de lliure perquè, al capdavall, com sempre, el coneixement és llibertat.