A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les de servei públic com ara les de telefonia fixa i mòbil, comunicacions per Internet, correus, ferrocarrils, taxis, línies d'autobusos, companyies aèries i les subministradores d'aigua, llum i gas han d'emprar almenys el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.

Si aquestes empreses són públiques de la Generalitat o d’alguna altra administració de Catalunya, o si el servei públic que presten és una concessió d'alguna d’aquestes administracions, llavors, a més, l’empresa ha d'utilitzar normalment el català a nivell intern, en la retolació i en les comunicacions i notificacions, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 30 de la Llei de política lingüística).

Pel que fa a les obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, en el seu article 128-1, fixa que els consumidors, tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin i, a més, tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns, d’acord amb les seves característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, de manera especial, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat. Per tant, les informacions necessàries per al consum i l’ús adequat dels béns que hi hagi a l’etiquetatge dels béns que es comercialitzen a Catalunya han de constar, almenys, en llengua catalana, i per tant, a Catalunya es pot denunciar l'incompliment d'aquesta normativa.