A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les empreses públiques i les concessionàries com ara les d'autopistes, de ports esportius i d'estacions d'esquí, han d'utilitzar normalment el català a nivell intern, en la retolació, en l’etiquetatge i en les comunicacions i notificacions, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 33 i 50.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya  i art. 9 i 30 de la Llei de política lingüística).

En virtut d’aquests articles, les empreses concessionàries, quan gestionen o exploten el servei concedit, han d’emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d’ús, en l’etiquetatge i en l’embalatge dels productes o els serveis que produeixin o que ofereixin.

La Llei de política lingüística estableix que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua de totes les institucions de Catalunya (article 2.2 de la Llei 1/1998, de política lingüística). Tant l’Estatut com la Llei de Política Lingüística estableixen també que els col·legis professionals (advocats, procuradors, veterinaris, metges, ..) de Catalunya han d'emprar el català en llurs actuacions internes i també l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones o empreses residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà, si ho demanen (article 9.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística i article 50.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya).

L’Estatut d’autonomia de Catalunya, en el seu article 50.5. diu que l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen, així com els concessionaris dels serveis que ofereixen han d’emprar el català en les seves actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones o empreses residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.

Les entitats públiques, les institucions i les empreses a què es refereix aquest article poden usar el català amb normalitat en les seves relacions internes, en les relacions entre elles i en les seves comunicacions amb els particulars, sempre que el dret dels ciutadans a rebre aquestes comunicacions en castellà pugui fer-se efectiu sense formalitats ni condicions que representin una càrrega per a ells, tal i com remarca la Sentència del TC 31/2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya.