Com a professor de la Universitat, em poden obligar a fer les classes en castellà, quan a la classe hi ha un alumne del programa Erasmus o d’algun altre programa d’intercanvi universitari?
Cal que l'estudiant entengui que el català és la llengua pròpia del país i de l'ensenyament, que la legislació vigent reconeix el dret dels professors i dels alumnes d'emprar sempre la llengua catalana i que no canviarem de llengua per uns casos particulars i en detriment dels drets dels estudiants del país.
El problema de comunicació, si hi ha voluntat, és clar, per part de l’estudiant, és fàcil de solucionar. El que cal, doncs, és comunicar-li els recursos de què pot disposar per a resoldre l’afer (bibliografia en altres idiomes, cursos d’aprenentatge del català, tutories, etc.).
Si l'estudiant és parlant d'una llengua romànica, li podem dir que el català és una llengua fàcil d'entendre en els registres formals. I, en qualsevol cas, el període d’estada dels estudiants és suficient per a entendre-la i aprendre-la, i la universitat disposa de totes les eines que calen per a facilitar-ne la comprensió.
L’objectiu dels programes d’intercanvi no és només el de cursar estudis a una altra universitat, sinó també el d’un aprenentatge que va més enllà del coneixement estricte de les assignatures en curs, per a formar-se com a persona i descobrir altres societats, cultures i maneres de funcionar i d’entendre el món.
L'article 22.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, reconeix tant a alumnes com a professors el dret d'usar la llengua oficial que triïn, i no hi ha un dret dels alumnes ni una potestat de la universitat d'exigir que els professors facin les classes en català ni en castellà, tant en l'àmbit oral (explicacions dels professors i intervencions dels alumnes) com en l'escrit (treballs i exàmens).
Si veus vulnerats les teus drets lingüístics, pots dirigir la teva queixa directament al professor, al cap de departament, a la Sindicatura de Greuges de la teva universitat o al rector.
A la Universitat puc demanar que s’imparteixin les classes en català? Puc lliurar els treballs en català?
D’acord amb els Estatuts de la majoria de les Universitats i amb la Llei de política lingüística, el català és la llengua habitual d’expressió en els usos institucionals i administratius i en l’activitat docent de la Universitat. La Llei també preveu que l’alumnat i el professorat tinguin el dret d’expressar-se, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin. Això vol dir, concretament, que el professorat pot utilitzar en la docència el català o el castellà, i la seva elecció ha de ser respectada. La llengua en què s’imparteix cada assignatura és una informació pública que sol aparèixer a les guies docents.
Els exàmens, els treballs, els apunts, etc., es poden redactar en qualsevol de les dues llengües oficials de la Universitat (català i castellà), independentment de la llengua que utilitzi el professorat en donar les classes.
En l’àmbit universitari, la llei estableix que el català s'hi ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge, si bé reconeix la llibertat de tria entre les llengües oficials per part dels professors i dels alumnes.
En aquest sentit, l'article 22.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, reconeix tant a alumnes com a professors el dret d'usar la llengua oficial que triïn, i no hi ha un dret dels alumnes ni una potestat de la universitat d'exigir que els professors facin les classes en català ni en castellà, tant en l'àmbit oral (explicacions dels professors i intervencions dels alumnes) com en l'escrit (treballs i exàmens).
A més, la Generalitat i les universitats han d'adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. Les universitats han d'oferir cursos i altres mitjans per assegurar que alumnes i professors tinguin una millor comprensió i un millor coneixement de la llengua catalana.
Per altra banda, el Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya, regula el coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya i, en especial, l’acreditació del coneixement suficient del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita, de conformitat amb les exigències de les seves tasques acadèmiques.
Si veus vulnerats les teus drets lingüístics, pots dirigir la teva queixa directament al professor, al cap de departament, a la Sindicatura de Greuges de la teva universitat o al rector.
Quina és la llengua vehicular a l’escola?
El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari, tal com expressa l’article 35 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
La Llei 12/2009 de 10 de juliol d’educació desenvolupa al màxim les competències de l’Estatut en matèria educativa. El text consagra el model lingüístic definit a la llei de política lingüística que fa el català la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya i dóna la possibilitat al Govern de la Generalitat de fixar el currículum de les hores lingüístiques. Tanmateix, la Llei certifica l'objectiu del trilingüisme, amb el domini del català, el castellà i una tercera llengua, de la qual els alumnes hauran de tenir un coneixement suficient al final de l'educació secundària obligatòria (ESO).
El sistema educatiu de Catalunya garanteix el coneixement del català i el castellà, essent-ne la llengua vehicular el català. Aquest model ha estat lloat pel High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a la resta de territoris europeus amb llengües que han patit situacions semblants a la nostra (Multilingualism de la Unió Europea). Així mateix, l'escola catalana i el mètode d’immersió lingüística ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional Espanyol.
És força estrany que el sistema educatiu ofereixi com a llengua vehicular la llengua materna dels alumnes si aquesta no és la llengua pròpia del territori, i especialment si la llengua pròpia és tan parlada. Així la llengua vehicular a Berlín és l’alemany i també és la llengua d’escolarització a l’escola pública, encara que la llengua materna de molts alumnes sigui el romanès o el turc.