Després d’adreçar-me en català a l’administració de l’estat rebo la notificació de resposta només en espanyol, què puc fer?
Les persones interessades tenen el dret de rebre les comunicacions i notificacions de qualsevol administració en català, sens perjudici del dret de rebre-les en castellà, si ho demanen. El procediment administratiu s'ha de seguir en català a les administracions catalanes. En el cas de l'administració de l'estat es farà en català quan el ciutadà utilitzi aquesta llengua. Si cal fer la traducció d'algun escrit, aquesta l'ha de fer sempre l'administració instructora, mai la persona interessada. Les normes que recullen els drets explicats en aquest apartat són: els articles 33 i 50.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, els articles 2.2, 4.1, 9, 10 i 12.2 de la Llei de política lingüística, els articles 5, 287.2, 294.1, 295.2 i 303.2 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya, el Decret 107/1987 i l'article 15 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En cas d’incompliment haurem de fer un escrit esmentant la normativa citada dirigit al mateix organisme incomplidor per tal de que ho esmeni.
Un organisme de l’administració de l’estat, local o autonòmica em pot rebutjar un escrit pel fet d’estar en català? I els tràmits, es poden endarrerir?
No. Les persones interessades tenen el dret de rebre les notificacions i els documents de qualsevol administració en català, com també tenen els ciutadans el dret a ser atesos en castellà, si ho demanen. El procediment administratiu s'ha de seguir en català a les administracions catalanes. En el cas de l'administració de l'estat es farà en català quan el ciutadà utilitzi aquesta llengua. Si cal fer la traducció d'algun escrit, aquesta l'ha de fer sempre l'administració instructora, mai la persona interessada. Les normes que recullen els drets explicats en aquest apartat són: els articles 2.2, 4.1, 9, 10 i 12.2 de la Llei de política lingüística, els articles 5, 287.2, 294.1, 295.2 i 303.2 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya, el Decret 107/1987 i l'article 15 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Em puc adreçar en català a un policia de l’Estat o a qualsevol altre funcionari? I si em diu que no m’entén o em demana que parli en castellà?
Sí. A Catalunya els ciutadans tenim reconegut per llei el dret d’adreçar-nos oralment i per escrit en català a qualsevol organisme de l'Administració, tant la de l'Estat com l'autonòmica. Aquest dret està recollit a l'Estatut d'autonomia i a la Llei de política lingüística.
Cap funcionari no pot demanar a ningú que renunciï al seu dret de parlar en català. Per tant, ens podem adreçar en català a un policia de l’Estat o a qualsevol altre funcionari sense que ens pugui exigir un canvi de llengua. Si ens diu que no ens entén o ens demana que parlem en castellà, li podem recordar els nostres drets i la legislació esmentada.
Destaquem la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia, concretament l’article 7, considera falta molt greu “tota actuació que suposi discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, sexe, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
En el cas que se’ns intenti obligar a canviar de llengua i a dirigir-nos en castellà, fins i tot utilitzant mètodes coercitius o violents, podríem recórrer a la via judicial per tal d’interposar una denúncia o querella. Altrament, si no és coercitiu el més recomanable és una reclamació a les oficines de garanties lingüístiques, al Síndic de Greuges o a una entitat com la nostra. També és molt important fer-ho públic en algun mitjà de comunicació (una carta al director, per exemple).
Un funcionari de l’administració de l’estat, local o autonòmica, inclosos els cossos de seguretat, em pot exigir que m’adreci oralment o per escrit en espanyol?
No. En el territori de Catalunya els ciutadans es poden adreçar oralment i per escrit en català davant qualsevol organisme de l'administració, tant de la Generalitat, com de la local o de la perifèrica de l'estat. Els ciutadans han de ser atesos en català, oralment i per escrit, per totes les administracions. Cap funcionari no pot demanar a cap persona que renunciï al seu dret de parlar en català. Les normes que recullen aquests drets són: l’article 33 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), els articles 2.2, 4.1, 9, 10 i 12.2 de la Llei de política lingüística, els articles 5, 287.2, 294.1, 295.2 i 303.2 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya, el Decret 107/1987 i l'article 15 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Pots fer servir el català quan vagis a qualsevol oficina pública: a l’Ajuntament, a una conselleria, a l’oficina d’atenció al ciutadà, etc.