En l’actualitat no existeix una interpretació directa de la normativa legal vigent entenent que la llengua catalana hagi de ser obligatòria en la megafonia de totes les empreses radicades a Catalunya amb establiments o serveis oberts als clients. Tanmateix, sí que existeix aquesta obligatorietat per a totes les empreses que ofereixen serveis públics, fins i tot les privades, com ara les de transports, subministraments o comunicacions. Així queda reflectit en l’article 31.1 de la Llei 1/1998, de 7 gener, de política lingüística:

“Article 31:Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d’altres, han d’emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.”

Ara bé, quan es tracta de comunicacions megafòniques dalt de l’avió cal tenir en compte la normativa aplicable en el cas del transport aeri estatal i internacional. Des de la Secretaria de Política Lingüística s’han impulsat mesures de foment  dels drets lingüístics dels consumidors, que garanteixin l’acompliment de la legislació lingüística de Catalunya, a través dels convenis de col·laboració amb companyies aèries.

Pel que fa a les obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

La vulneració dels drets lingüístics dels consumidors establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, les persones consumidores poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.