A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les de servei públic, com ara les de telefonia fixa i mòbil, comunicacions per Internet, correus, ferrocarrils, taxis, línies d'autobusos, companyies aèries i les subministradores d'aigua, llum i gas han d'emprar almenys el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques. També han de fer servir el català en les comunicacions i notificacions escrites, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents a Catalunya, sens perjudici, del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 31 de la Llei de política lingüística).

Si aquestes empreses són públiques de la Generalitat o d’alguna altra administració de Catalunya, o si el servei públic que presten és una concessió d'alguna d’aquestes administracions, llavors, a més, l’empresa ha d'utilitzar normalment el català a nivell intern, en llurs actuacions internes, en la retolació i en les comunicacions i notificacions, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 50.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i art. 30 de la Llei de política lingüística).

Pel que fa a les obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

• Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
• Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
• Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1, la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides als consumidors han d’estar a disposició immediata d’aquests, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

La vulneració dels drets lingüístics de les persones consumidores establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, els consumidors poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.