A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, els bars i restaurants han de tenir, com a mínim en català, les cartes de plats i de vins amb els preus corresponents.
La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1), això vol dir que si parles en català t’han d’entendre i no poden obligar-te a canviar de llengua.

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

• Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
• Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).