Els allotjaments turístics han de facilitar els preus de tots els serveis i les factures almenys en català, i les agències de viatges han de proporcionar als consumidors les informacions referents als serveis contractats i els contractes almenys en català.

La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

• Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
• Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
• Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides als consumidors han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.
Pel que fa a les agències de viatge, també ho trobem regulat en els articles 15 i 16 del Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges.