Durant els darrers dies de 2017, la Plataforma per la Llengua i WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics) van enviar una carta a la cadena danesa de papereria Flying Tiger per a demanar-los que incorporessin el català a la seva pàgina web d'una vegada per totes. Les dues entitats en defensa del català també han exigit a l'empresa que deixi de saltar-se la llei vigent i que etiqueti tots els productes que comercialitza a Catalunya en llengua catalana, com a mínim.
En la missiva, la Plataforma per la Llengua i WICCAC -que ja havien contactat amb Tiger per a demanar-los el mateix l'any 2015 i no van rebre més que promeses vagues- han enumerat a l'empresa nòrdica les raons per les que haurien d'incloure el català al web. Primer, les entitats han assenyalat que el català és una llengua europea mitjana, amb més de deu milions de parlants (per a la meitat dels quals és llengua materna), i que aquestes xifres i la vitalitat del català a les xarxes recomanen no girar l'esquena a aquesta comunitat lingüística. Si Tiger té cura de comunitats lingüístiques més petites, com la maltesa, la islandesa, l'estoniana i la letona, també n'hauria de tenir de la catalana. Cal recordar que la pàgina web de Tiger té més de trenta versions en més d'una vintena de llengües i que, per tant, l'exclusió del català no pot justificar-se per motius tècnics: es tracta d'una decisió, o d'una omissió, injustificable.
D'altra banda, la Plataforma per la Llengua i l'associació WICCAC també han fet avinent a Tiger que la inclusió del català a internet és una qüestió de drets dels seus parlants, que haurien de ser tractats amb la mateixa dignitat que qualssevol altres parlants. El català és la llengua pròpia i autòctona de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i hi és plenament oficial. No és admissible que Tiger tingui un web per a la comunitat valona de Bèlgica i un altre per a la flamenca, però no en tingui cap per als catalanoparlants de l'Estat espanyol. Finalment, fer servir el català també a les pàgines web es tracta també d'una bona pràctica empresarial que als territoris de parla catalana es veu com un segell de qualitat que demostra l'arrelament de la companyia en la realitat social on opera; per això, les associacions que defensen el català han comminat Tiger a no menysprear les oportunitats que el català li ofereix per a posicionar-se més bé en el mercat.
Pel que fa a la negativa de Tiger d'etiquetar els seus productes en català, la Plataforma per la Llengua i WICCAC s'han limitat a recordar a l'empresa que l'article 128-1 de la Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya, obliga les empreses a tenir totes les dades obligatòries -també les de l'etiquetatge- en aquesta llengua, i que és inadmissible que Tiger se salti la llei. Cal recordar que el Codi de Consum és plenament vigent i que les obligacions en el camp de l'etiquetatge han estat fins i tot avalades pel tribunal constitucional espanyol, en la seva sentència 88/2017. La Plataforma per la Llengua i WICCAC han exigit a l'empresa que regularitzi els seus productes d'una vegada per totes i que incorpori el català en l'etiquetatge.
