- La impossibilitat d'utilitzar el català davant les institucions i els organismes europeus. Actualment un europeu no pot comunicar-se directament en català amb els poders públics europeus que ha escollit democràticament i que el representen. Només s'hi poden comunicar els residents a l'Estat espanyol i per un procediment indirecte que implica múltiples traduccions i que no garanteix completament poder rebre una resposta en català.
- El mateix procediment disfuncional descrit per a les comunicacions amb la Comissió Europea funciona també per a les comissions amb el Consell de la Unió Europea arran d'un acord entre Espanya i aquesta institució.
-
Aquest mateix acord estableix que les intervencions orals dels representants d'Espanya a les sessions del Consell de la Unió Europea poden ser en català, amb tres petits problemes:
a) Només es pot traduir si el Servei de Traducció del Consell ho veu possible. Per tant, en cap cas està garantida la traducció.
b) A les sessions del Consell de la Unió Europea Espanya és representada pels seus ministres respectius en funció de la formació (Consell d'Economia, Consell d'Exteriors, etc.). Atesa la sensibilitat lingüística del govern espanyol amb la llengua, , no és difícil entreveure la disfuncionalitat de l'acord.
c) Algunes vegades Espanya permet que un conseller autonòmic (que representa tota la resta d'autonomies) participi conjuntament amb el ministre al Consell d'Agricultura, però quan s'ha donat la circumstància que li hagi tocat a un catalanoparlant, casualment, han aparegut problemes (vegeu aquesta notícia).
- Hi ha un altre acord signat per Espanya amb el Tribunal del Justícia de la Unió Europea que té com a objecte permetre la correspondència en català entre els ciutadans espanyols catalanoparlants i aquesta institució. Amb tot, aquesta possibilitat no s'aplica als escrits de caràcter jurisdiccional ni als que es refereixin a l'aplicació d'una norma legal ni als que tinguin per objecte l'obtenció d'un avantatge (per exemple, una subvenció), un benefici (per exemple, l'atribució d'un contracte públic) o una funció (per exemple, la candidatura a un lloc de treball). En definitiva, només es pot utilitzar el català per fer procediments administratius molt bàsics sense cap transcendència jurisdiccional. A més, el procediment de traducció segueix el mateix esquema disfuncional descrit per a la Comissió i el Consell.
- Derogació, supressió i limitació de certs drets lingüístics que prèviament garantia la legislació catalana, com les lleis de consum i etiquetatge per als productes alimentaris. Això és degut a que el Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell només garanteix l'etiquetatge en llengües que siguin oficials de la Unió Europea.
- Els nostres representants polítics tampoc poden fer servir el català en cap dels diversos estaments europeus excepte si se'ls autoritza expressament.
- Cap dels documents oficials de les institucions europees pot estar escrit en català; ni la publicació dels tractats, ni el Diari Oficial de la Unió ni els textos fonamentals de la UE.
- La nostra llengua no pot formar part de l'àmbit de programes i accions comunitàries de protecció, foment i difusió de llengües de la Unió Europea. Aquest fet dificulta l'aprenentatge del català a tots aquells ciutadans europeus que el vulguin aprendre i el situa com una llengua de segona.
- El català actualment no disposa del prestigi simbòlic que mereix ni d'un estatus que permeti millorar-ne la internacionalització. L'oficialitat, a més de tenir implicacions en la política de la Unió Europea, també en tindria en les polítiques dels diversos estats.
Per aquest motiu, des de la Plataforma per la Llengua, creiem que l'única solució possible per acabar amb aquest greuge és la creació d'un estat propi que doni al català la importància legal i jurídica que es mereix.
Ajuda'ns a donar a conèixer aquesta situació compartint la informació a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #noofficialnoexist!