Entrevista a Javed Ilyas, president de l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya

Per Anna Colás Romero

L'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre que va néixer al barri del Raval de Barcelona l'any 2001, de la mà de Javed Ilyas. La comunitat pakistanesa a Catalunya, amb unes 37.000 persones, ocupa la novena posició pel que fa al nombre de població dels col·lectius de nouvinguts.

• La vostra entitat ha estat un referent d'informació, assessorament i ajut per a la població pakistanesa, apostant pel català com a llengua d'acollida i arrelament per a la vostra comunitat. Podeu explicar-nos com va començar i quina ha estat l'evolució de l'associació durant aquests anys?

L'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya va néixer l'any 1994, però es va legalitzar l'any 2001. El seu objectiu era d'afavorir la integració i ajudar els nouvinguts de la comunitat pakistanesa.

Els primers anys vam treballar únicament amb persones procedents del Pakistan. Després vam veure la necessitat d'ajudar d'altres col·lectius: indis, bengalins i nepalesos.

• Us heu trobat moltes dificultats pel camí?

Lingüístiques, perquè a Catalunya la llengua pròpia és el català, però també es parla el castellà. Les llengües de les comunitats d'origen són molt diferents i estan molt allunyades del català i del castellà. També per trobar un local, que fos adequat per realitzar les activitats de l'Associació. Va ser una tasca molt difícil. Els últims quatre anys han estat molt difícils i ha perillat la nostra existència. Per aconseguir diners per oferir activitats als nouvinguts i perquè vam passar una crisi molt forta l'any 2014, que va amenaçar l'existència de l'Associació.

• L'any 2010, l'associació va defensar la Llei d'acollida i integració després que la Defensora del Poble espanyol en funcions, Maria Luisa Cava de Llanola, hi presentés recurs en contra davant el TC perquè fixava el català com a primera llengua d'acollida. Per què creieu que és important que el català sigui la primera llengua d'acollida per als nouvinguts?

Quan vaig arribar a Catalunya vaig interessar-me per la història i la cultura catalanes. Això formava part de la meva manera de ser al Pakistan. També del meu pensament polític. Jo era ja molt nacionalista al Pakistan. La major part dels pakistanesos i indis que viuen a Catalunya no parlen la llengua oficial del seu país i parlen la seva llengua materna. Són del Punjab. Per aquesta raó hem de ser coherents i parlar a Catalunya la llengua materna dels catalans. Així va començar el meu amor particular cap a la llengua catalana.

• Què li diríeu a un estranger resident a Catalunya que considera que és una pèrdua de temps aprendre el català?

És més fàcil integrar-se a Catalunya si la persona que arriba aprèn català. És una forma de respecte envers la societat que ens acull.

• Segons les últimes dades del Cens de població, un 36% dels estrangers residents a Catalunya declaren saber parlar la llengua catalana. Quina creieu que ha de ser la línia a seguir perquè aquesta xifra segueixi en augment?

És molt important continuar aquesta tasca amb il·lusió i esforç.

• En temes d'acollida lingüística, la societat té un paper clau d'acceptació i cooperació. Quin paper creieu que ha de tenir la societat catalana per ajudar i facilitar l'acollida lingüística dels nouvinguts?

Cal ajudar totes les organitzacions compromeses amb la difusió de la llengua catalana. També és important la col·laboració entre la comunitat dels nouvinguts i els catalans, perquè afavorirem el coneixement de les nostres cultures.

• Per què creieu que l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya es mereix el Premi Martí Gasull i Roig a l'exemplaritat en defensa de la llengua?

Fa molt de temps que hem adquirit aquest compromís amb la societat catalana i volem ser un pont entre el Pakistan i Catalunya. Hem col·laborat amb la creació de tres diccionaris: hindi-català (Bàsic 1) i urdú-català (Bàsic 1 i 2). A més a més tota la publicitat que fa l'Associació es fa en català. Col·laborem amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i fem quatre cursos de català cada any.

• Dels altres dos finalistes, qui creieu que es mereixeria el premi tant o més que vosaltres?

Els altres finalistes són uns grans competidors. El supermercat Bon Preu és una gran empresa de l'alimentació i ha contribuït a difondre la llengua catalana. La ràdio Flaix és un mitjà de comunicació que tot ho fa en català i fa una bona feina donant a conèixer la cultura del país.

• Martí Gasull i Roig, a part de la llengua, tenia una altra passió: la muntanya. Quina és la vostra muntanya, la vostra meta de cara a aquest 2016?

El somni de l'Associació és tirar endavant i continuar la nostra tasca. Ens agradaria tenir més mitjans. Tenim moltes necessitats perquè observem els efectes de la crisi econòmica i ens agradaria sensibilitzar tothom del nostre respecte i afecte envers la llengua i la cultura de Catalunya