Entrevista a Albert Jané, gramàtic i escriptor. Col·laborador de Cavall Fort des de 1963 i director de 1979 a 1997. Membre de l'IEC des del 2000.

   Entrevista feta per Martí Ferrer Esponsa

Vostè porta més de 50 anys a Cavall Fort i encara més temps estudiant i jugant amb la llengua. Com veu l'evolució del català durant aquest últim mig segle?

És una evolució molt complexa, amb aspectes positius i negatius. Per una part, hi ha una disminució de l'ús social del català per part del jovent. Els nens tenen el català com a llengua vehicular, el parlen i l'escriuen, però a l'institut l'abandonen. Hi ha factors adversos com la globalització i la societat del consum, que, de manera invisible però eficaç, tendeixen a maximitzar l'ús de les grans llengües en detriment del català.

Però hi ha elements positius: a més de l'activisme de molts mestres i associacions, hi ha l'àmbit de la literatura. Jo he actuat com a jurat d'algun premi literari i em sorprèn gratament el nivell de domini del català que té el jovent. A nivell de correcció s'ha guanyat molt.

Quina importància té l'estudi de la llengua i l'academicisme per aconseguir-ne la seva consolidació i normalització?

El català viu en un món de cultura, com qualsevol llengua digna. L'estudi científic de la llengua és imprescindible. A vegades algú no sent la influència del llenguatge acadèmic, però s'equivoquen perquè l'acadèmia i les normes arriben a molta gent a través dels intermediaris, la reben indirectament.

Quan era petit, la gent deia, les "amotos" i les "arràdios". Això ara ja no ho diu ningú, no perquè se sàpiga que no està bé, sinó perquè s'ha normalitzat la forma correcta. L'estudi de la llengua, doncs, és un punt de referència bàsic.

Vostè sempre ha defensat un model de llengua que trobi l'equilibri entre el llenguatge popular i la correcció. Vistes les cada vegada més freqüents errades, tant al carrer com a la televisió i als mitjans de comunicació en general, creu que s'hauria de treballar més en aquest aspecte?

Sí, s'hauria de treballar molt més. S'ha de tenir en compte l'adequació al mitjà i al discurs comunicatiu però sense fer concessions. Els mitjans no volen un llenguatge artificiós i els sembla que algunes expressions poden no ser adequades o poden semblar estranyes, arcaiques. Això, però, demostra la seva incapacitat i no ajuden a normalitzar l'ús correcte de la llengua, i té repercussions al carrer. S'hauria de filtrar, ser més exigent i controlar molt més la presència del castellà.

Vostè digué en una ocasió que els joves han de fer-se seva la llengua i estimar-la. Creu que el jovent d'avui té en consideració la seva llengua?

Al costat d'una desídia causada per molts factors, com la pressió adversària o la societat del consum, hi ha entre el jovent defensors apassionats de la nostra llengua.

Quin paper ha jugat el Cavall Fort pel que fa a la normalització del català en l'àmbit de la lectura infantil al llarg de les últimes dècades?

Un paper essencial i durant molts anys. Als anys 60, tothom coneixia el català perquè el Cavall Fort havia ajudat a llegir en català a unes quantes generacions. El Cavall Fort era una revista pròpia en llengua pròpia.

Potser té com a  contrapartida que ha estat molt utilitzat com a eina pedagògica, en col·legis, per exemple. Hi ha el perill que acabi essent un mitjà purament escolar. Això es podria extrapolar una mica amb el que passa amb la lectura en general. Es diu que els joves no llegeixen perquè no els donen hàbits de lectura. I el que acaba passant és que alguns nens relacionen la lectura amb l'escola i no amb l'esbarjo o amb la formació personal.

Vostè, que també ha treballat en l'àmbit del cinema i la televisió, com explica que el cinema en català no acabi de funcionar entre els més petits?

Crec que el cinema en català no té, quan arriba a les pantalles, la promoció que mereix. Jo mateix ho he patit i no m'ho explico. Molts demanàvem cinema en català, però després quan en feien no hi anava ningú. S'ha de fer promoció. Si hi ha demanda hi haurà oferta, hi ha d'haver un públic. Com es forma? No ho sé.

Val a dir que els puristes del cinema sempre s'han girat d'esquena al doblatge. Molts d'ells admeten el doblatge al castellà com a normal i inevitable, en canvi els molesta el doblatge al català.

Des de fa 11 anys, la Plataforma per la Llengua va detectar la necessitat d'engegar una campanya per promoure el català en els espais de joc i de lleure, on fins llavors era inexistent. La situació ha millorat lleugerament des de llavors, però el català continua tenint un paper molt marginal (al voltant d'un 8%) en els jocs i les joguines. Quina estratègia creu que caldria seguir per conscienciar fabricants, botiguers  i usuaris de la importància que els infants puguin jugar en la seva llengua? 

No hi ha altra cosa a fer que intensificar aquestes campanyes.

Quina creu que és la utilitat d'un premi com aquest?

El ressò que ha de tenir en àmbits generals. Que se sàpiga que hi ha gent que treballa en aquest camp i en aquest sentit. Això pot generar un sentit de reconeixement, convertir-se en un incentiu.

Per què creu que vostè mereix el Premi Martí Gasull i Roig, que premia l'activisme i promoció de la llengua?

Que jo em mereixi aquest premi encara no ho he dit. Si m'ho pregunten, no diré que no, però hi ha dotzenes de companys i col·legues que no el mereixen menys que jo.

Dels altres dos finalistes, qui creu que mereixeria el premi si no li fos atorgat a vostè?

M'he convertit en un client (modest) de la Moritz de la Ronda de Sant Antoni de Barcelona. Però si em fessin votar i m'obliguessin a decidir-me, establiria l'ordre següent:
1) Escola Valenciana
2) Cerveses Moritz
3) Albert Jané.