PREMI MARTÍ GASULL I ROIG.
IÑAKI AICART. ASSAMBLEA DE DOCENTS DE LES ILLES BALEARS.

Entrevista realitzada per Imanol López.

1. El Decret del Tractament Integrat de Llengües és la punta de llança que amenaça el català a les Illes, com també ho serà la LOMCE si s'arriba a aplicar. Quina és però, la situació que viu la llengua catalana a les Illes Balears?

Les Illes Balears són un país molt divers i la situació del català varia d'illa en illa i fins i tot dins de cadascuna d'elles. A Menorca, Formentera o a la part forana de Mallorca és més habitual l'ús del català que a Palma o que a Eivissa.

El que sí que és comú a totes les illes és el constant atac que la nostra llengua està rebent per part del Govern. Des de què José Ramón Bauzá es va fer amb la presidència hem vist com el català ha deixat de ser un requisit per accedir a la funció pública, com la televisió autonòmica ha deixat de posar les pel·lícules i les sèries que venen de fora en català per fer-ho en castellà, com s'ha intentat treure presència del català al sistema educatiu amb l'oferiment de la lliure elecció de llengua a infantil i primària... Per això ha vengut el TIL, perquè el poble no va respondre a la crida de Bauzá a la lliure elecció de llengua.

A tot això hem de sumar declaracions del mateix president cercant crispar l'ambient amb la llengua com a arma, seguint el model que s'ha emprat sovint al País Valencià.

A més, a Mallorca hem de sumar el tancament de Radiotelevisió de Mallorca, empresa pública que tenia un canal de televisió i un canal de ràdio en català i que seguia un model de comunicació no basat en el tot per l'audiència sinó més vinculat a la informació i a la cultura. El tancament d'aquestes emissores va ser de les primeres coses que va fer el PP en arribar al poder.

2. Ja ho podem dir, crec. A hores d'ara heu esdevingut un fenomen mediàtic, un símbol de la lluita contra la imposició més crua. Quin paper creieu que té l'activisme lingüístic en el foment de la llengua?

En un moment i en un context d'atac visceral contra la llengua i de continues retallades dels drets dels seus parlants, l'activisme lingüístic es mostra com la pedra angular sobre la que es sosté la defensa d'aquesta. És en aquests moments i en els territoris on la llengua està més desatesa des de les institucions on es veu més clarament tota la bona feina que es fa des de l'activisme lingüístic. Aquest és fidel al nostre parlar i no té aquestes anades i tornades que per desgràcia sí tenen les institucions actuals amb els canvis de govern.

3. El passat 7 de gener va haver-hi la vostra 18ena jornada de vaga. Què heu aconseguit des de l'inici de les vostres reivindicacions, quin és el balanç?

El balanç que podem fer té aspectes negatius i aspectes positius, però aquests segons pesen més que els primers.

Si comencem pels aspectes negatius veiem com amb la vaga no hem aconseguit encara les nostres reivindicacions. També veiem que davant de l'aprovació de la LOMQE no hem sabut contagiar la nostra empenta a altres territoris.

Quant als aspectes positius, veiem com hem aconseguit una organització sense precedents entre els docents de totes les illes; com hem gaudit d'un ample suport social; com a pesar de no haver aconseguit els nostres objectius no hem cremat el moviment i seguim units; com amb la vaga indefinida hem dut l'educació a la primera plana del debat públic; com ens hem convertit en un problema permanent per la Conselleria d'Educació ara que les seves malifetes ja no queden amagades. A un altre nivell, hem aconseguit una fita històrica amb la convocatòria d'una vaga assembleària a pesar de les dificultats legals, de la grandària de la nostra empresa i que aquesta està dividida en quatre illes; i hem revaloritzat dues eines de lluita històriques: la vaga indefinida i la caixa de resistència.

4. Sembla que el govern de José Ramón Bauzá, tot i la vostra oposició, no farà marxa enrere en la implantació de l'anomenat Tractament Integrat de Llengües. Amb el TIL com a marc jurídic, quin és l'escenari lingüístic que espereu trobar-vos a les illes?

Resulta difícil imaginar un escenari més advers. Quant al TIL, aquest caurà per ell mateix. Es tracta d'un experiment que compta amb el rebuig de la majoria de la societat, no té cap justificació pedagògica i se vol imposar sense augmentar les dotacions dels centres educatius: No augmenten ni  partides econòmiques -podeu imaginar quelcom tan ambiciós sense finançament- ni el nombre de docents ni els suports ni disminueixen les ràtios dels grups.

El TIL està condemnat a desaparèixer al primer canvi de Govern i, mentre, està patint el boicot dels propis docents als centres o la seva impossible aplicació. La llei diu que a les hores en anglès s'ha de parlar en anglès. Què ha de fer doncs un professor que veu que no l'estan entenent? No hi ha respostes dins de la legalitat.

5. El 29 de setembre de l'any passat aconseguíreu reunir desenes de milers de persones al carrer. Què ha canviat, quin és el "clic" perquè tanta gent surti al carrer, es mobilitzi a favor del català?

Sense cap dubte, va ser la manifestació més gran de la història de les Illes Balears i la valoració que férem en aquell moment és que la nostra lluita aconseguí tants de suports pel compromís que vam adquirir amb la resta de la societat enfrontant-nos a un Govern sord i fanàtic amb una mesura com la vaga indefinida, però també per les múltiples cares de la nostres reivindicacions que aconseguien aglutinar diferents sensibilitats. Va ser una manifestació en defensa de la llengua? Segur. Però també va ser una manifestació per un sistema educatiu de qualitat, pels drets dels infants, dels joves i de les famílies a aquest, o contra l'autoritarisme i la crispació que genera el Govern de Bauzá.

6. El recolzament civil ha estat clau en la vostra lluita. Quin paper creieu que ha de tenir la societat civil en la defensa i progrés de la llengua catalana?

La vitalitat d'una llengua rau en els seus parlants. La societat civil ha de saber ser qui mantengui viva la flama de la llengua i la faci progressar recuperant el terreny perdut en els seus usos i en el seu prestigi. Prestigiar la nostra llengua és la millor defensa i la millor assegurança que podem fer pel futur d'aquesta.

Durant els darrers anys hem vist com creixia la crítica a les institucions democràtiques precisament perquè no estan a l'alçada de les demandes de participació, de transparència i d'honestedat que demana una part molt important del poble. Una societat civil conscient, exigent i organitzada autònomament és qui pot garantir que aquestes mancances no afecten el català i el seu progrés.

7. Sense modèsties, perquè creieu que mereixeu el Premi Martí Gasull i Roig, que premia l'activisme i la promoció de la llengua?

Idò, contestar aquesta pregunta sense modèsties és molt difícil. Segurament el que més ens motiva d'aquest premi i de la resta de premis que hem rebut en els darrers mesos és que cada reconeixement de la nostra lluita és una clatellada que reben els gestors del desgavell educatiu a les Balears.

8. Dels altres dos finalistes, qui creieu que mereix tant o més el premi que vosaltres?

Si tots tres som finalistes és perquè tots tres ens trobem en unes condicions semblats quant a merèixer aquest premi. Per la nostra part, només podem reconèixer la feina dels altres dos candidats.

D'una banda, Joan-Carles Martí i Casanova ha desenvolupat una infatigable lluita per la llengua durant una bona tira d'anys a un dels indrets on la situació del català és més preocupant, les comarques de més al sud del País Valencià. El reconeixement de persones com Joan-Carles és el mínim agraïment que podem donar a la gent més compromesa amb la llengua catalana i amb els drets dels seus parlants.

D'altra banda, la Viquipèdia en català és un gran projecte amb diverses vessants que mereixen la nostra admiració. Per una part, és una eina útil per a tots els catalanoparlants que serveix per normalitzar la nostra llengua en el camp del coneixement. A més, en ser part d'un projecte internacional, és un dels millors ambaixadors per mostrar la vitalitat del català i les aspiracions dels seus parlants. Les xifres de la Viquipèdia i els guardons que ha merescut són dades i fets irrefutables a l'hora de qualsevol discussió sobre la força del català.

9. La gran passió de Martí Gasull i Roig era la muntanya. Quina és la vostra muntanya, la vostra meta?

Per ser clars i concisos, la nostra meta és desbancar les polítiques educatives del Govern i de la seva Conselleria d'Educació. Aquest és el primer pas necessari per a què puguem començar a parlar i pensar en una educació de qualitat i en català.

D'altra banda, com tot amant de la muntanya sap, després d'un cim tens el cuquet d'anar a pel pròxim. La Plataforma Crida ja ens parla d'un Llibre Verd de l'educació, una proposta per dibuixar el sistema educatiu que volem.