Plataforma per la Llengua celebra que la Fundació Puigvert de Barcelona hagi fet públic un pla de gestió lingüística per garantir el compliment dels drets dels usuaris catalanoparlants, i es felicita per haver contribuït a prioritzar les polítiques lingüístiques en l'àmbit sanitari. L'entitat recorda que es tracta d'un dels sectors que més reclamacions generen per discriminacions lingüístiques, i que, de fet, el 2023 va interposar una denúncia administrativa contra la mateixa Fundació Puigvert per diverses queixes per raó de llengua. Arran d'aquella denúncia, el centre sanitari va començar a posar fil a l'agulla en matèria lingüística, i ara Plataforma per la Llengua el posa d'exemple per a la resta de centres de salut i els anima a seguir-ne els passos i a impulsar plans de gestió lingüística similars. És una qüestió de drets dels usuaris i de seguretat assistencial.

L'entitat fa anys que defensa que totes les empreses, organitzacions i institucions, públiques i privades, i de tots els àmbits, haurien de comptar amb protocols de gestió lingüística -de la mateixa manera que disposen de protocols d'igualtat de gènere-, per garantir els drets lingüístics dels usuaris i contribuir a normalitzar la llengua des de la seva posició, i complir així amb la legislació present. Cal tenir en compte que les organitzacions són espais socials i, per tant, tenen una responsabilitat en relació amb les dinàmiques i les interaccions socials que generen, i els usos lingüístics en formen part. En aquest sentit, plans de gestió lingüística com el que ha presentat la Fundació Puigvert són un bon exemple del que haurien de replicar totes les organitzacions.

En l'àmbit sanitari en particular, a més, l'atenció en català és especialment rellevant, atès que cada vegada hi ha més evidències científiques que relacionen l'atenció al pacient en la seva llengua amb uns millors resultats en els tractaments de salut. En aquest sentit, de fet, una investigació de l'Associació de Metges del Canadà concloïa que els pacients francòfons d'Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d'efectes adversos i mortalitat durant l'ingrés si eren atesos en la seva llengua.

El pla de gestió lingüística de la Fundació Puigvert, un mirall per a altres centres sanitaris

Per a Plataforma per la Llengua, el pla de gestió lingüística de la Fundació Puigvert va en la bona direcció no només quant al respecte pels drets lingüístics, sinó també pel que fa a impulsar l'ús de la llengua entre els col·lectius que freqüenten o es relacionen amb l'equipament.

En concret, el pla de gestió lingüística de la Fundació Puigvert parteix d'una bona diagnosi de quin és el seu context social i lingüístic particular, estipula que, en qualsevol cas, farà aviat una enquesta per conèixer exactament els usos lingüístics dels treballadors i poder-hi intervenir de manera més acotada, fixa una comissió operativa i un referent lingüístic amb funcions clares perquè vetllin pel compliment del pla, i preveu tenir indicadors per avaluar els resultats de les accions. Són elements que qualsevol pla de gestió lingüística hauria de tenir presents: si no es té en compte la situació de partida ni les necessitats concretes del centre, el pla no té sentit, i si no té mecanismes de control ni indicadors per avaluar-ne el compliment, el pla queda en una mera declaració estèril d'intencions.

Un pla lingüístic amb 14 punts: transversals per a tota la institució, i específics per als diferents col·lectius

Un altre dels punts forts del pla de la Fundació Puigvert és que té en compte que són molts els actors implicats, que s'ha d'abordar tant el paisatge lingüístic com el coneixement i l'ús del català per part dels professionals, i que les necessitats dels diferents actors són molt diferents: el centre té més de 750 treballadors, de gairebé mig centenar de nacionalitats i, a més, com a escola d'especialització i centre universitari adscrit, acull professionals amb estades temporals molt diferents: d'entre una setmana i cinc anys.

Per això, qualsevol pla, i el de la Fundació Puigvert n'és un bon exemple, ha d'incloure accions transversals i accions específiques per a cadascun dels col·lectius. En el cas de la Fundació Puigvert, el pla s'estructura en catorze punts. El primer fixa la composició de la comissió operativa del Consell per la Llengua, l'obliga a impulsar un Manual de bones pràctiques lingüístiques que servirà de base per a tots els escrits, i un Decàleg dels drets lingüístics, que es difondrà entre usuaris i professionals. El segon punt estipula que caldrà revisar i adequar la documentació interna i externa de la Fundació Puigvert segons el "Manual de bones pràctiques lingüístiques", i fixa les funcions concretes del referent lingüístic: atendre reclamacions i vetllar perquè la documentació i la retolació segueixin les normes del Manual, entre d'altres.

• Defensa els drets lingüístics amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

Pel que fa a la formació, el punt quart estableix que els treballadors nouvinguts o que no acreditin el nivell mínim de català rebran el suport de Recursos Humans perquè es puguin formar i perquè ho puguin fer, prioritàriament, en horari laboral. En aquest sentit, si algun perfil no es pot cobrir amb el requisit de català, es demanarà a la persona contractada que, al cap de dos anys, acrediti el nivell que es demanava per a la plaça. A més, tenir un nivell de català superior a l'exigit comptarà com a mèrit.

Un altre dels punts destacats del pla és l'onzè, que recull que s'organitzaran parelles lingüístiques i trobades grupals voluntàries per parlar en català durant, com a mínim, deu setmanes, tant en format presencial com en línia.

El repte pendent del finançament, la capacitat sancionadora i el foment de l'ús, i la responsabilitat última de la Generalitat de Catalunya

Per a Plataforma per la Llengua, l'èxit del pla dependrà en bona part dels recursos que s'hi dediquin. Però, a més del pressupost, indispensable, el que el pla no fixa són els mecanismes sancionadors. El darrer punt del pla de gestió lingüística evidencia que es planteja com un programa en positiu, i que els que més el facin complir seran recompensats per fer-ho. Tanmateix, per a l'entitat, els plans de gestió lingüística també haurien d'incloure mecanismes sancionadors per assegurar-ne el compliment efectiu.

D'altra banda, Plataforma per la Llengua també fa una crida a concretar encara més els objectius del pla, i espera que un cop es tinguin les dades de l'enquesta interna d'usos lingüístics, el responsable del pla pugui concretar més els objectius i posar-hi terminis: n'hi poden haver a curt, a mitjà i a llarg termini. A més, l'entitat considera que aquest pla i tots els que puguin fer els centres sanitaris de Catalunya haurien de posar el focus també en el foment de l'ús del català, i no només del coneixement. Per fer-ho, es poden fer servir dinàmiques que incentivin que els professionals es relacionin sempre d'entrada en català amb els altres professionals i amb els pacients, i reptes per evitar relacionar-se en castellà, si no és per petició explícita d'un pacient concret.

Tot i que la simple existència del pla i totes les accions relacionades ja són un bon pas endavant, l'entitat anima la Fundació Puigvert a incorporar-hi aquests suggeriments i espera que tots els centres sanitaris els tinguin en compte. Plataforma per la Llengua demana al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que doni compliment el "Pla per garantir el coneixement i l'ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026" per tal que tots els equipaments de salut tinguin plans específics de gestió lingüística en la mateixa línia. A més,  l'entitat reclama que l'aplicació del requisit lingüístic compti amb un calendari d'execució realista i clar, i que se'n millorin les condicions actuals.